El bloc següent, el quart, ve a ser una aproximació al potencial del turisme referit als entorns geogràfics de referència consuetudinaris: turisme litoral, turisme de muntanya, turisme rural, turisme urbà amb especial atenció al cas de Barcelona. L’anàlisi descansa, sobretot, en les dades de distribució de les places hoteleres, avançades en el bloc primer al nivell més general, detallades ara per als entorns urbans de les capitals provincials, ben garbellat i comentat de conjunt per José Antonio Donaire. Tanmateix, com avançava, s’ha fet lloc per a retratar el turisme litoral clàssic, per Rosa Ma. Fraguell i Lluís Mundet i Cerdan, el turisme de muntanya, per Jordi Calabuig i Serra, i el turisme rural per Marta Pallarès, els dos darrers entorns en clara oposició al litoral i esperança d’alternativa reequilibradora del sector turístic a tot Catalunya. El bloc es remata amb una caracterització de Barcelona com a empori turístic de primer ordre mundial efectuada de la mà del director científic de l’obra.

El desplegament de les temàtiques dels apartats dels dos darrers blocs amplifica el to de revisió i conclusió manifestat de manera incipient en el quart. En efecte, el cinquè bloc abasta l’estudi de la dimensió econòmica del turisme en relació amb l’estructura socioeconòmica i, al seu torn, el darrer bloc

s’enfronta amb l’engalzament del sector amb l’estructura territorial de Catalunya mitjançant la revisió de l’organització espacial de l’administració turística, les grans infraestructures, l’impacte mediambiental i el canvi climàtic. Estructura socioeconòmica i territorial són paraules majors! És per això, de ben segur, que la direcció de l’obra s’ha reservat l’autoria dels apartats més compromesos, el dels canvis demogràfics associats amb el turisme, per Dolores Sánchez, i el de conclusió final, l’articulació territorial del turisme, per Francesc López Palomeque. Amb un i altre, i tal com va manifestar Josep Oliveras en l’acte de presentació de l’Atles celebrat el 13 d’abril a l’IEC, s’aconsegueixen uns textos d’obligada referència per a conèixer no només l’estat del turisme a Catalunya a l’actualitat, sinó també endevinar-ne les seves traces de futur.

En el cinquè bloc, el primer dels dos textos citats va acompanyat per altres dos signats per Òscar Claveria González i Francisco García Pascual sobre la dimensió econòmica i la dimensió territorial del turisme, respectivament. Cal remarcar que les apreciacions de Sánchez, Claveria i García, en base a les distribucions territorials revelades pels cinc mapes del bloc, no difereixen pas significativament de les il·lustrades per l’Atles de la nova ruralitat,