una obra efectuada gairebé alhora i de manera independent a la que ara ens ocupa, la qual cosa reforça considerablement els pronòstics d’una i altra sobre les possibilitats de reequilibrar l’interior de Catalunya respecte les vores litoral i, en menor mesura, pirinenca.

Finalment, l’apartat de conclusió més general de Francesc López Palomeque en el bloc sisè, un veritable resum de geografia del turisme de Catalunya, va precedit per altres quatre de conclusions transversals –les del bloc cinquè en podríem dir “sectorials” –, els quals valoren els deu darrers mapes de l’obra i, en especial, els dedicats a comentar la distribució geogràfica de la “taxa de funció turística”, un indicador prou adient per a remarcar l’impacte de l’activitat en l’estructura territorial. Així, Ramon Arcarons i Simon repassa l’organització espacial de l’administració turística, Jaume Font ho fa en relació amb la seva adequació amb les infraestructures de transport, Martí Boada amb Josep Antoni Pujantell fan balanç de l’impacte ambiental del turisme i M. Belén Gómez Marín torna a la palestra per a posar en solfa la relació entre turisme i canvi climàtic.

Els lectors em disculparan el detall esmerçat en el repàs, més que no pas ressenya, de l’Atles del Turisme de Catalunya. Són tan migrades les ocasions per a esplaiar-se tot repassant una bona obra polifònica genuïnament geogràfica! Era de justícia, de més a més, recitar la nòmina d’autors i d’autores, atès que no hauria estat possible sense la seva dedicació, gairebé abnegada, de solistes sobre la matèria des de fa molts anys. Mirant endavant, el temps dirà si s’acompliran les perspectives de desenvolupament futur que s’apunten en els seus mapes i textos i, en especial, l’aposta per un redreçament radical de la distribució geogràfica de l’activitat turística. Mentrestant, i com va assenyalar el conseller Josep Huguet en el mateix acte de presentació esmentat ratlles amunt, l’Atles del Turisme a Catalunya. Mapa nacional de l’oferta i els productes turístics ja és un instrument ben avingut amb els objectius traçats pel Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, és a dir, la promoció del turisme sostenible d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals per tal de reequilibrar la nostra oferta territorial, enfortir totes les branques d’activitat que en depenen i afermar una identitat cultural adient. [Pau Alegre, 26 d’abril de 2010]