analitza els grans esdeveniments i la seva relació amb el turisme, és a dir les grans manifestacions culturals, esportives i les activitats de congressos relacionades amb el turisme de negocis. Els professors Carreras i Moreno repeteixen autoria per a repassar la transcendència turística de les grans manifestacions culturals i esportives, des dels Jocs olímpics de 1992 fins al reclam del Ral·li Catalunya, i Iolanda Triviño González destaca la importància dels congressos i del turisme de negocis en el sac de beneficis que comporten, no només a Barcelona ciutat, sinó a Catalunya sencera.

En entrar a la segona part de l’Atles, dedicada, com he dit, a l’anàlisi sectorial i territorial detallada de l’oferta i la demanda turística, s’escandalla el parament d’allotjaments i serveis bàsics (hotels, càmpings, agències, etc.). L’abundosa informació estadística georeferenciada disponible sobre aquesta temàtica ha permès dibuixar-ne fins a divuit mapes, els quals han estat agrupats i comentats en set apartats al primer bloc. Els tres puntals de l’oferta d’allotjament que ha caracteritzat el turisme de “sol i platja”, els hotels, els càmpings i els apartaments, són revisats successivament per Patricia Rodríguez Navarro, Xavier Puertas Montoro i Dolores Sánchez Aguilera amb Anna Torres Delgado. Les dues darreres geògrafes també comenten els mapes de la distribució territorial i de l’ocupació laboral

generada pels restaurants i els bars, amb un enfocament, doncs, que difereix substancialment de l’adoptat en revisar el sector de la restauració en la primera part, més abocat als seus aspectes qualitatius que no pas als quantitatius. És un canvi, val a dir, que podem aplicar a moltes altres temàtiques i que il·lustra la diferència fonamental entre la primera i la segona part de l’Atles. Aquest primer bloc temàtic de la segona part s’arrodoneix amb l’anàlisi dels establiments de turisme rural, per Martí Cors i Iglésias, les instal·lacions juvenils, albergs i refugis, per Joaquim Majó i Fernández, i les oficines de turisme i informació turística per Mireia Ros Pairot.

El segon bloc i el tercer bloc van força plegats. L’un es dedica a la caracterització de la demanda per tipologies i perfils dels turistes, tan del mercat estranger com dels mercats espanyol i català, mentre que l’altre aborda l’oferta i els productes turístics de Catalunya segons la consideració i el tractament que en fan els operadors estrangers: presència de Catalunya en els catàlegs, en les guies turístiques, etc. Les dades de base, així com els treballs antecedents de referència sobre aquests topants, són més escassos: només han donat per a vuit mapes. Són comentats en sis apartats per només tres especialistes en la matèria: Isabel Cortés Jiménez, Damià Serrano Miracle i Daniel Imbert-Bouchard.