tingut els incendis forestals i els seus efectes sobre els sòls com una de les seves línies d'investigació prioritàries. Un bon exemple d'això i de la connexió amb altres grups d'investigació nacionals i internacionals és el capítol 3.4. En ell, Jorge Mataix-Solera i col·laboradors mostren els seus resultats més rellevants sobre els efectes dels incendis en diferents propietats edàfiques tals com l'estabilitat d'agregats, hidrofobicitat, microbiologia i restauració dels sòls cremats, a més de presentar innovacions metodològiques com és el cas de l'ús de l'espectroscòpia en l'infraroig proper (NIR) per a estimar les temperatures assolides pel sòl durant l'incendi.

La matèria orgànica del sòl és clau per entendre el seu funcionament. La fracció orgànica influeix en la pràctica totalitat de les propietats del sòl. Conèixer els canvis i alteracions que produeix el foc permet entendre en profunditat aquestes modificacions (Capítol 3.5). Així, Francisco José González-Vila i els seus companys des del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Madrid i Sevilla revisen tres dècades d'estudis sobre l'alteració molecular de la matèria orgànica dels sòls. Un altre grup amb una dilatada experiència és responsable del capítol 3.6. Tarsy Carballas, Ángela

Martín i Montserrat Díaz-Raviña revisen els efectes del foc sobre els sòls gallecs, amb apunts sobre les estratègies per a la seva recuperació.

També a Galícia s'han estudiat, a més dels canvis en la física del sòl amb l'impacte del foc, les implicacions que té per a l'erosió del sòl i pèrdues de recursos hídrics. Elena Benito i col·laboradors revisen en el capítol 3.7 aquests canvis. A Catalunya la revisió dels treballs realitzats pel Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (Xavier Úbeda i col·laboradors) apunten a una acceleració de l'erosió del sòl amb els incendis i canvis en les propietats edàfiques només en alguns casos. S'apunta en el capítol 3.8 també l'efecte de les cremes prescrites. Una línia d'investigació similar es presenta en el capítol 3.9. Artemi Cerdà i els seus companys de "Soil Erosion and Degradation Research Group"-SEDER mostren l'evolució de les taxes d'infiltració i d'erosió després d'incendis, i destaquen la reducció de l'estabilitat dels agregats -encara que lleugera- i l'augment sobtat de l'erosió del sòl en la tardor postincendi. També destaquen el paper de les cendres com embuatat efímer del sòl recentment cremat, que fa que les taxes d'infiltració siguin altes en les setmanes posteriors a l'incendi.