distintes. La intenció d'aquesta publicació és condensar en un llibre el coneixement sobre els efectes dels incendis sobre els sòls, i donar-lo a conèixer a la comunitat científica, als gestors i a la societat en general.

Després d'una introducció general sobre els incendis forestals en els ecosistemes terrestres, la seva problemàtica a Espanya i els seus efectes edàfics (capítol 1.1) realitzada per Jorge Mataix-Solera i Artemi Cerdà, es presenten dos capítols en els quals Stefan H. Doerr i António Ferreira lideren la revisió de l’estat de la qüestió en relació amb l'impacte dels incendis sobre la hidrofobicitat dels sòls i sobre la pèrdua d'aigua i sòl (capítols 2.1 i 2.2 respectivament). Aquests dos capítols van ser presentats com a conferències en la Primera Reunió Nacional sobre Efectes dels Incendis Forestals sobre els Sòls celebrada a València i Alacant el desembre de 2008, i mostren les connexions de la ciència espanyola amb l'exterior. Ambdós capítols són claus per a entendre l'evolució del coneixement científic entorn de l'efecte dels incendis forestals, i a més aporten informació d'un espai molt proper per a nosaltres: Portugal, del qual podem aprendre pels resultats allí obtinguts i per la comparança amb els nostres resultats.

El tercer apartat del llibre es dedica a cadascun dels onze grups d'investigació que han contribuït a avanços substancials en els efectes dels incendis sobre els sòls a Espanya. En ser la vegetació la primera en veure's afectada pels incendis, i ser clau en els processos edàfics i els seus canvis postincendi, el primer capítol està dedicat al maneig del bosc mediterrani després dels incendis forestals (Capítol 3.1). Aquest capítol, liderat per Jorge de las Heras revisa les estratègies de restauració i de recuperació després de grans incendis forestals i aporta informació rellevant per a aconseguir manejos d'èxit en la gestió del bosc mediterrani. També la vegetació té un paper clau en el capítol organitzat per Elena Marcos (Capítol 3.2). Els quatre autors d'aquest treball prenen els bruguerars com un exemple estudiat profusament per a donar a conèixer l'efecte del foc sobre els sòls que els sustenten.

En el capítol 3, David Badía i Clara Martí aporten informació sobre l'impacte del foc sobre la successió vegetal a Aragó, i les seves implicacions per a conèixer l’erodibilitat i possibles estratègies de rehabilitació de les zones afectades per incendis (capítol 3.3). Aquest grup d'investigació ha desenvolupat els seus estudis durant dues dècades i ha