i els mecenatges del seu propietari: així es col·locaria a l’exterior una fornícula amb una escultura en pedra de Sant Jordi", i a la font amb majòliques "es reproduïa un paisatge mediterrani amb una bucòlica escena familiar i una ballada de sardanes amb la corresponent cobla, del tot coherent amb la ideologia pairalista de Rafael Patxot i el seu interès per la música i el cançoner popular". Altres documents "permeten copsar, així mateix, les percepcions i valoracions que varen fer les amistats de Patxot de la casa d’estiueig del mecenes que ens poden remetre, al seu torn, als gustos estètics de determinats cercles del catalanisme cultural." En aquest context, un contertulià de Patxot es lamentava de "la moderna tendència a fer desaparèixer el "gust catalaníssim" substituït per les "torretes de ciment armat, la pedra artificial i les teulades d’uralita", tot acabant afirmant que "cap català racial pot edificar en aquesta forma"." [83]

Ben avinguda amb els ideals noucentistes i delits excursionistes, "la seva pràctica arquitectònica connectaria amb el regionalisme arquitectònic, un moviment molt estès a l’Europa d’entreguerres que maldava per fer una arquitectura que s’adaptés al paisatge i a les seves característiques edafològiques i climatològiques, tot reinterpretant les arquitectures vernacles i respectant el genius loci a través de l’ús dels materials locals" [12] Les actuacions de Danés al santuari de Núria i en la construcció de refugis d’alta muntanya per al CEC, el xalet

de la Molina per sobre de tots, es proposen com a eixos del capítol titulat: "Fer d’arquitecte al Pirineu" [101-142]. Són unes obres que, a judici de Puigvert, "independentment d’una certa mistificació "alpinitzadora" i la tendència al pintoresquisme que s´hi pot constatar, [...] s’han de saber valorar com a expressió significativa de quines eren les concepcions paisatgístiques del noucentisme arquitectònic." [297]

I no només això, sinó que els arquitectes inventaren de cap i de nou el paisatge de Núria amb Danés al capdavant: "mostrar la complexitat d’aquest procés; constatar que el paisatge projectat i construït a Núria podia haver estat d’una altra manera; observar com els Alps suïssos forniren prou referents i models on inspirar-se a arquitectes i enginyers; i analitzar el paper que hi va tenir Josep Danés com a "arquitecte-projectista de les obres d’engrandiment, reforma i embelliment del Santuari de Núria", tal com ell s’autoanomenà el 1931, són, doncs, els quatre objectius d’aquest capítol". [104]

En el desplegament d’aquest programa, però, ens fa l’efecte que Puigvert dóna una importància exagerada a la idealització del paisatge suís, potser més aviat en consonància amb determinats sermonets geopaisatgístics iberistes actuals, per acabar dient que "en tot cas, el projecte de Núria (igual com el Xalet de la Molina) tenia més a veure formalment amb l’Hotel Vignemale,