aclareix prou bé el sentit que prendrà el doble objectiu anunciat a la capçalera d’aquesta ressenya. Així, els cinc capítols fonamentals de l’obra que repassaré, s’esmercen en l’estudi dels projectes i les realitzacions de l’arquitecte en el context social, polític i cultural català de la primera meitat del segle XX, bo integrant aportacions conceptuals i metodològiques manllevades de la història, la geografia, la història de l’art i de l’arquitectura, emmarcat, tot plegat, en una línia d’investigació d’història social molt més àmplia dedicada a les professions liberals a Catalunya desplegada per Puigvert durant els darrers anys. El llibre, doncs, i altra volta en paraules de l’autor, "vol contribuir al desenvolupament de la història social de les professions liberals en general, i de l’arquitectura en particular." [15]

La formació i les inquietuds intel·lectuals en les quals Danés va emmotllar el seu ideari són furgades i analitzades a gratcient [23-48]. Això ha permès la identificació de diversos estrats referencials del personatge: el catalanisme polític, el noucentisme cultural i l’excursionisme científic i esportiu. Punt de trobada d’aquest entrellat serà la seva passió investigadora de la masia catalana, tan avinguda amb una part molt considerable de la seva pràctica professional, els resultats publicats de la qual li han donat una notorietat ben merescuda. I Puigvert pondera: "sí, però posant de relleu, així mateix, la ideologia pairalista, molt propera

al nacionalisme català conservador, que surava en els seus treballs amb una clara tendència a la idealització del món rural i a fer abstracció dels processos de diferenciació social que va viure el camp català al llarg dels segles XVI-XVIII." [12] En termes similars, repassa la ideologia del grup capitanejat per Rafael Patxot, el patró de l’Estudi de la Masia hostatjat al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Com ja era sabut, Danés va col·laborar intensament amb l’Estudi i amb el CEC fins a la Guerra Civil, etapa durant la qual va actuar de president accidental de l’entitat i que li va valdre l’obertura del corresponent procés de depuració, val a dir, sense conseqüències doloroses.

"Danés durant la postguerra es replegaria en la vida professional i es faria pràcticament invisible des del punt de vista social i cultural, deixant enrere el seu protagonisme públic dins el CEC. Les seves inquietuds culturals es mantindrien en el terreny de la més estricta privacitat..." [32] Perquè, a més a més, manllevant ara paraules de Josep Termes: "La guerra ens mostra també com n’era de dèbil el benintencionat noucentisme català, el de l’obra ben feta, el de la superació pel treball, el de la igualació amb els corrents d’Europa, el de la Catalunya-ciutat, el de la cultura com a ideal social superador de les diferències econòmiques, el de la innovació pedagògica, el de l’ensenyament com a ideal suprem, el d’una Catalunya equilibrada pel catalanisme i convertida en "senyora de