El primer tipus de treball risca molt de fer-se subjectiu, i aleshores o bé caurà en un egocentrisme, com en el cas d'una pretesa delimitació del Priorat, o bé en un pancomarcalisme, com podria esdevenir en voler senyalar els termenals del Penedès. En el fons el comarcalista, sigui egocèntric o imperialista, té per finalitat cabdal, obsessionadora, la delimitació. Per contra, aquell que va més amb mires geogràfiques, pot arribar àdhuc a confessar que no ha pogut senyalar amb precisió els termes de la comarca, però del territori del qual s'havia fet observador i investigador objectiu en donarà la imatge o, si més no, el conjunt dels seus variats aspectes i activitats.

Les precedents reflexions ens són suggerides pel llibre de Gonçal de Reparaz (fill) La Plana de Vic, que acaba d'aparèixer en la sèrie de l'Enciclopèdia Catalunya. És un estudi emprès amb pura finalitat geogràfica, tal com ho férem nosaltres amb La Cerdanya, dins la mateixa col·lecció editada per l'Editorial Barcino, i, abans de nosaltres, per iniciativa pròpia, el professor M. Santaló amb el seu volum El Gironès.

No parlem ara per fer la crítica del susdit llibre, tot i que ens plauria. Ens ho veda la nostra condició de director de la Secció de Geografia en la susdita Enciclopèdia, i també l'ésser, en certa manera, inspiradors de l'obra de l'amic Reparaz, el qual en gran part ha volgut emprar el pla que seguírem per a l'estudi de la Cerdanya. Aprofitarem només l'avinentesa de l'aparició d'aquesta voluminosa monografia de la Plana de Vic per a mostrar amb un exemple fefaent quina és la base real i positiva d'un estudi comarcal desinteressat, despullat de tota preconcepció immutable.

Obriu el llibre. Des de l'exposició geològica, per cert sòlidament fonamentada pel doctor Josep R. Bataller, fins a la particular descripció de cada poble: poblament, demografia, agricultura, ramaderia, indústria, comerç i tràfec, tots els aspectes de la vida comarcal i de la seva evolució en el temps hi són abundosament documentats amb fets reals, quasi diríem viscuts, o amb dades recollides en els arxius i en les publicacions científiques. En les 350 pàgines de l'obra, hi ha un tou de documentació sobre tots els citats aspectes. I ultra això, l'abundor de fotografies, que constitueixen testimonis irrecusables dels fets que copien.