Doncs bé: una documentació semblant permet la concreció d'una sèrie de fenòmens geogràfics variadíssims, la superposició dels quals sobre el mapa, real o imaginari, d'una comarca pot permetre de delimitar-la, o almenys de discutir-la. Avui podríem ja començar a escatir si són o no fonamentats els termenals que l'autor de La Plana de Vic suposa per a aquella terra, com els que l'amic Santaló senyalava per al Gironès, o bé nosaltres assignàvem a la Cerdanya. I encara, també, a base de les tres monografies, hom podria intentar d'esbossar quina fos la definició de comarca.

El fet és que aquestes tres monografies passen a ésser l'inici positiu de l'estudi comarcal de Catalunya. Si no volem perdre els temps en vagues disquisicions ni en allistaments de denominacions, que no en manquen, en lloc de tres obres d'aquesta índole que tenim ara, hem de poder comptar, pel cap baix, amb tres dotzenes de volums en la bibliografia comarcal catalana. [Pau Vila, La Publicitat, 23 de febrer de 1929]