Segurament, un dels aspectes geogràfics i socialment més interessants del llibre és l'estudi del conflicte plantejat entre industrials i pagesos per a l'ús d'un bé escàs com és l'aigua. Oliveras explica com mentre el petit pagès se'n veia apartat a poc a poc, els gran industrials i hisendats afirmaven la seva hegemonia. I pel que fa al cas de l'ús del vapor cal recordar que, malgrat la proximitat de Manresa a la conca carbonífera de Berga, no va arribar mai a desplaçar l'energia hidràulica com a força industrial de base.

El creixement industrial va representar no només un augment de les edificacions i de la riquesa urbana, sinó també la formació d'un cert mercat urbà en el qual la major part dels propietaris del sòl urbà eren manresans enriquits en altres sectors de l'economia local. Oliveras cartografia la diversitat d'espais sorgits arran de la industrialització (el comercial, l'industrial, el residencial, l'institucional...) amb gran minuciositat. Tampoc no oblida l'estudi de les institucions d'origen vuitcentista com la Casa de Caritat, la presó o el nou cementiri. Un creixement que no només havia transformat l'espai manresà, sinó que havia donat lloc a la formació d'una elit burgesa i a una nombrosa població treballadora per a la qual una bona part de les millores urbanes li estaven vetades.

Com passa en qualsevol bon treball, el llibre d'Oliveras suscita interrogants i mostra els seus aspectes crítics. Procuraré exposar-ne alguns. De conjunt, l'obra fa la impressió, per la pretensió d'exhaustivitat d'alguns dels seus capítols i la sistematització dels factors

estudiats, de bascular entre la síntesi geogràfica i una història urbana propera a la història total. Tanmateix, malgrat aquesta pruïja d'exhaustivitat, el lector troba a faltar aspectes importants com pot ser la formació de la burgesia manresana. També es troba a faltar una major connexió de Manresa amb el seu territori circumdant i, més concretament, amb la Catalunya urbana i industrial del vuitcents. No es pot estudiar una ciutat a la manera d'un sistema tancat del qual es puguin conèixer totes les variables. Ben al contrari, una ciutat és un centre receptor d'innovacions, d'idees i de capitals procedents d'un sistema més complex. Una altra qüestió a la qual no respon el treball d'Oliveras és la del perquè va triomfar la industrialització a Manresa i no ho va fer a altres ciutats de la talla i condicions materials similars com podien ser Vic, Girona, Valls...

Per acabar, i per a no esgotar la paciència dels lectors, crec que s'hi troba a faltar, ni que fos a base d'un plantejament generalista, una explicació de la dinàmica dels diversos grups socials manresans. Tanmateix, i malgrat totes aquestes consideracions, el llibre d'Oliveras constitueix una de les millors aportacions al coneixement de la història urbana de la Catalunya del segle XIX. En el llibre no només hi ha molt de treball, sense cap mena de dubte, sinó que representa un desbrossament molt oportú del camí que ens permeti avançar en el coneixement de la nostra història urbana. [Francesc Nadal, ressenya publicada a Estudios Geográficos, 186 (1987), p. 112-116; versió catalana de P. Alegre (2009)]