Per a un lector poc atent i aclaparat per les seves tasques intel·lectuals, una obra sobre l'evolució de Manresa a mitjans del segle XIX li pot semblar una aportació local o regional remarcable. Una bona contribució sobre el desenvolupament d'una ciutat catalana mitjana. Però per poc que la regiri podrà observar que és quelcom més que una bona monografia local. Qualsevol investigador especialitzat en història urbana apreciarà, com a mínim, tres aspectes del llibre d'Oliveras de gran interès.

La primera radica en el tema tractat. El trànsit d'una comunitat tradicional semirural i comercial al d'una ciutat industrial constitueix un canvi amb grans repercussions socials i espacials el qual els historiadors i els economistes han tractat amb força assiduïtat. El període estudiat és fonamental per a comprendre el marc urbà contemporani. Així mateix, l'emplaçament de Manresa, el tercer aspecte, presenta un interès geogràfic assenyalat a gratcient al llarg del llibre. Es tracta d'una ciutat situada prop del Prepirineu --els liberals l'anomenaven "la porta de la Muntanya"— però prou apropada a Barcelona com per a desfer-se del seu àmbit d'influència directa. De fet, Manresa, per la seva situació geogràfica, era un dels punts d'engalzament i conflicte entre la Catalunya rural i carlista i la Catalunya urbana.

Tanmateix, el llibre d'Oliveras pot ser objecte de dues lectures diferents. L'una des de la perspectiva de la història econòmica, l'altra des de la més pròpiament urbana. El nostre comentari se centrarà, sobretot, des d'aquesta segona perspectiva centrada en el vessant urbà. De més a més de l'interès temàtic, cal remarcar l'esforç de sistematització i documentació portat a terme. Oliveras ha escorcollat la Manresa vuitcentista a la manera d'un laboratori urbà del qual són ben pocs racons que se li han escapat. Pàgina rere pàgina, amb coneixement de primera mà dels homes i dels carrers de Manresa del dinou, Oliveras analitza les lluites pel control de l'aigua, les epidèmies i la mortalitat, la construcció del clavegueram o la distribució de les activitats i classes de la Manresa anterior a 1870.

L'obra divideix l'evolució vuitcentista de Manresa en dues etapes consecutives les quals constitueixen les dues parts del llibre. La primera tracta la ciutat manufacturera i abasta el període 1800-1840 caracteritzat per l'ús de la força de sang com a motor primordial de les activitats industrials, la qual cosa contrasta amb l'ús massiu de la força del vapor i la hidràulica en la ciutat industrial.