Resultaria difícil descriure, ni que fos a grans trets, tots els aspectes estudiats per Oliveras. Així i tot, provarem d'apuntar alguns dels fets que puguin oferir una imatge prou ajustada del creixement urbà de Manresa. Pel que fa referència a la ciutat manufacturera cal remarcar que Manresa comptava amb 8.500 habitants l'any 1803, molts dels quals eren pagesos o vivien de la terra. Oliveras mateix afirma que en aquesta època preindustrial "la possessió de terres era encara la més important font de poder, i la riquesa d'una persona es mesurava per les terres que posseïa i no pas pels jornals que conreava" [41].

Tot i així, des de finals del segle XVIII ja existia una important activitat tèxtil com ho demostra el fet que en 1788 hi haguessin ni més ni menys que 509 mestres velers. Anys abans, el 1759, se sol·licità el primer permís per a construir una fàbrica d'indianes i des de 1783 es va estendre l'activitat cotonera per tota la ciutat. Tanmateix, i malgrat la bona situació, Manresa no disposava d'una bona xarxa de comunicacions a començament de segle XIX. Els camins eren dolents i calia esmerçar més de tretze hores per arribar a Barcelona.

La morfologia dels carrers reflectia la parcel·lació rústica d'origen medieval amb parcel·les estretes i allargassades. Com a conseqüència del seu bon emplaçament, Manresa va sofrir les conseqüències de la guerra del Francès. Les tropes napoleòniques van calar foc a la ciutat per segona vegada el 1811 amb resultats, aquesta vegada, devastadors: 1.127 edificis van ser destruïts del tot o parcialment. En aquesta etapa manufacturera, les construccions militars i els edificis religiosos presidien, en bona part, l'ordenament urbà. Els comerciants i els propietaris més rics residien al voltant de la Plana de l'Om i de la Plaça. Els molins i les fàbriques es localitzaven en rosari sobre el torrent de Sant Ignasi i a la vora del Cardener. Manresa constituïa una comunitat amb una organització social molt estratificada en el cim de la qual campava un conjunt de famílies amb vincles familiars i econòmics molt estrets el poder de les quals procedia, sobretot, de la propietat agrària. Els militars i els religiosos constituïen grups de pressió importants.

Per bé que fou en aquesta primera etapa quan es van posar les bases que faran possible el desenvolupament urbà vuitcentista, no serà fins 1840 quan es decantarà efectivament.