Aquesta segona etapa és estudiada amb més deteniment i és per això que ocupa la major part del llibre. En el seu transcurs, la població augmentarà des dels 9.302 habitants de 1839 fins als 16.000 de 1870. Seran construïdes, o seran millorades, noves carreteres cap a Barcelona així com cap a Vic, Berga, Cardona i Cervera. L'arribada del ferrocarril el 1859 suposarà un canvi important tant en els transports com en la vida urbana manresana.

És també durant aquests anys quan es procedí a l'enderroc de les muralles i a la formulació dels primers projectes urbanístics. Són de destacar el plànol geomètric format per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias el 1847, o el del clavegueram efectuat per l'arquitecte provincial Modest Fossas i Pi de 1866. L'execució d'ambdós va restar notablement desatesa, però s'avançaren de molts anys als projectes similars dels municipis del Pla de Barcelona. També serà en aquest període quan es notaran els efectes urbans de la desamortització.

Però el factor que modificarà substancialment l'economia, la societat i l'espai de Manresa serà l'expansió de la indústria tèxtil.

L'enfonsament de la indústria velera a causa de la pèrdua de les colònies va anar acompanyat per la difusió i implantació de la indústria cotonera. El 1841 ja hi havia 227 establiments dedicats a la filatura a Manresa mateix i als municipis de la comarca. Els anys a venir va ser prou favorables per a l'expansió de la indústria tèxtil: el 1860 donava ocupació directa a més de 3.000 persones. Segons Oliveras, el criteri bàsic de l'anàlisi del qual rau en què una ciutat exportadora de productes és una ciutat importadora de riqueses amb les quals pot desenvolupar altres activitats i exportar productes altra volta, la indústria tèxtil va ser el motor del creixement urbà de Manresa. En la seva investigació, Oliveras demostra com el creixement de la renda de Manresa va respondre a una equació del tipus següent:

dR = 1/e dl + 1/i dE

en la qual l'augment de la renda (dR) seria directament proporcional a l'augment de la inversió (dl) més l'augment de les exportacions (dE) i inversament proporcional a l'estalvi (e) i a les importacions (i). Els industrials enriquits en aquest procés van passar a formar el grup dominant els valors i els interessos capitalistes dels quals ordenarien l'espai urbà i periurbà de Manresa.