clima, el material original, la geomorfologia i l’activitat dels éssers vius, incloent-hi la dels éssers humans [Ciència del Sòl: gènesi del sòl – cartografia del sòl]. I d’altra banda, les característiques dels sòls tenen una gran influència en les possibilitats d’ús del territori i en els resultats d’aquest ús [Avaluació del Territori].” [116] L’article ofereix una àmplia panoràmica sobre aquestes dues vessants de la Ciència del Sòl amb nombroses il·lustracions de casos singulars significatius.

D’entre els casos aportats vull destacar l’observació dels autors sobre el valor dels amillaraments de la segona meitat del segle XIX com a font de coneixement dels “canvis en l’ús del territori al llarg del temps i, si es disposa de la informació cartogràfica, també per entendre la lògica de la distribució espacial d’usos, és a dir, si en cada moment històric es donava preferència a certs cultius en determinades unitats del territori i a altres cultius en altres unitats del territori”[111]. En concret, l’èmfasi posat en la significació de les classes de qualitat aplicades en els amillaraments per a la classificar els usos és de gran interès en relacionar informació i paisatge per l’intermediari del territori. Així, en el cas que “aquestes classes [fossin] específiques per cadascun dels tipus d’ús [...] això mostraria un coneixement molt profund del territori i dels requisits de cadascun dels cultius, i per comparació, també ens assenyala el procés de pèrdua de coneixements que estem patint en aquests camps.” [112]

L’aportació del professor Ramon Morell també hauria d’haver figurat en un lloc

introductori del llibre. En efecte, “El Cadastre com a instrument d’anàlisi urbana: una aproximació històrica i metodològica” [121-138] és una lliçó mesurada i completa sobre la significació de la Contribució Territorial Urbana (CTU) i de l’Impost de Béns Immobles (IBI) com a fonts per a conèixer el territori més enllà de la funció fiscal que li és consubstancial. El primer pas que fou donat en aquest sentit, el registre de “les alteracions de les finques urbanes a valors econòmics derivats de processos extrínsecs...” va ser amb la Llei de creació de la CTU (1893) la qual la separa de la de Contribució Rústica. La llei assumia que el procés urbanitzador generava plusvàlues i aplicava criteris de rendes diferencials derivades pel condicionament del seu valor a causa de la seva situació. La Llei de la CTU de 1964 va adaptar aquella idea bàsica a la nova realitat urbanística generada pel creixement econòmic i a la Llei del sòl de1956. En conseqüència, “els rendiments de les finques urbanes [allò que cal fer tributar] només tenen un origen, el del seu aprofitament urbanístic” i “és a partir d’aquí, doncs, que el cadastre es converteix inequívocament en un instrument metodològic apropiat per a quantificar i mesurar el procés d’urbanització i edificació dels nostres municipis, en definitiva, del creixement urbà”. [126] L’aparellament definitiu, per si hi quedaven dubtes, entre urbanisme i cadastre es produí amb la llei de creació de IBI (1988). A més a més de “subjectar a tributació el sòl amb aprofitament urbanístic”, d’acord amb la nova Llei del Sòl de 1975, “fa independents el valor del sòl del de la construcció” la qual cosa millora el tractament del Cadastre com a base de dades per a l’anàlisi del creixement urbà.