Incidentalment, en el treball de Monjo retrobem el rastre de la polèmica sobre la continuïtat a llarg termini de la població i el poblament recordada per Bolòs. Així, en el pas de l’edat mitjana a la moderna, “l’abundància de sarraïns en aquesta zona no implica una continuïtat en la població. Els nuclis de poblament són els mateixos, malgrat que alguns desaparegueren amb la pesta, i part de la població és descendent d’un romanent d’època andalusí, la resta, possiblement la majoria, és població aportada. [...] El manteniment i aportació d’aquesta població musulmana podria mantenir alguna relació amb la pervivència dels grans sistemes de rec construïts en època andalusina...” [59]

El treball de Joan J. Busqueta, “Notícia sobre les ‘terres dels Sant Climent’ de Lleida, a la segona meitat del segle XV” [73-80], posa en relació un cataclisme d’abast privat, el greu endeutament contret per la família en censals i violaris des de les darreries del segle XIV, amb esdeveniments socials i polítics més generals. El treball d’arxiu que aguanta el text és molt notable i aporta noves dades sobre els conflictes de la família amb els canonges de Lleida i el seu posicionament contra Joan II a la Guerra Civil. El vessant territorial de l’article es concreta en les fases de venda de les possessions de la família les quals “tenien un alt valor estratègic, ja que estaven situats a la via que connectava la ciutat de Lleida amb la població de Flix i el riu Ebre, camí ramader important i alhora itinerari fonamental per a la provisió de blat.” [77]

El darrer treball classificat a l’apartat de l’edat mitjana va signat per Isidre Piñol. Cal situar l’“Aportació sobre les vies de comunicació i pervivències del territori a la vall del Corb” [81-93] en l’estela metodològica dels treballs sobre arqueologia del paisatge de Jordi Bolòs. Després de donar voltes sobre els instruments a disposició de l’historiador per a l’estudi dels canvis del territori a llarg termini, va a parar a la identificació de les traces d’una hipotètica centuriació romana a la vall del riu Corb, en el sector de la baronia de Vallbona, en base a l’anàlisi geomètrica i dimensional de la xarxa viària actual representada en els mapes de sèrie 1:25 000 de l’ICC. Com reconeix el propi autor, els resultats són força magres i estantissos.

La segona part de l’obra s’obre amb un treball de José Ramón Olarieta i Rafael Rodríguez-Ochoa sobre “L’aportació de la ciència del sòl a l’anàlisi dels canvis territorials en el món rural català contemporani” [97-120] la classificació cronològica del qual com d’època “moderna” és de pura conveniència. Pel seu gran abast conceptual, metodològic i temporal hauria convingut situar-lo en lloc preferent, com una de les possibles introduccions de l’aplec. L’equilibri aplicat en el tractament del medi geogràfic com a territori i paisatge és evident: “La relació entre els sòls i les activitats agràries és de doble sentit. Per una banda, els sòls que trobem actualment són el resultat de la interacció de quatre factors formadors al llarg del temps: el