L'article referit als espais protegits a la Tordera [FJ. Gómez], amb especial referència al Montseny i a les zones humides, té un to d'inventari raonat: "la importància dels espais naturals protegits en l'àmbit d'estudi és notablement significativa, tant en la diversitat de les categories de protecció (diversitat de figures de protecció procedents de diverses fonts normatives amb diferent rang d'intervenció) com en el seu abast territorial; de fet, aproximadament el 30% de la superfície total de la conca de la Tordera es troba catalogat dintre d'algun text normatiu de protecció" [57]. El treball esmerçat per a avaluar el curs de la Tordera i els seus afluents com a connectors ecològics [C. Rosell, R. Campeny i M. Fernández] constitueix una anàlisi cartògràfica prou suggerent. Les mesures de connectivitat "a escala territorial" --vol dir general--, en contraposició amb l'avaluació de la connectivitat "a escala local" mitjançant la identificació de les barreres posades pels estiatges prolongats, o de base química o física d'arrel antròpica i per degradació dels hàbitats de ribera, procuren una visió sintètica de les interrelacions possibles entre la trencadissa d'hàbitats de la conca.

El canvi global a la conca de la Tordera en el nou paradigma científic basat en la recuperació de la unitat perduda entre cultura i natura en un context d'integració de diverses formes de coneixement, es tractat pels seus autors [I. Otero; M. Boada; A. Badia; S. Piqueras] en la petja de treballs antecedents sobre el Montseny, el Montnegre i les transformacions en la vegetació de ribera, i per l'anàlisi socioecològica dels canvis en els usos i les cobertes del sòl a la Vall d'Olzinelles (1924-2006), efectuats per ells mateixos. Com ja advertien els autors de l'article sobre connectivitat d'hàbitats, els de l'actual insisteixen que "aquí el mot ‘paisatge' s'utilitza en l'accepció donada des de l'ecologia del paisatge". Val la pena recordar-lo perquè torna a sortir en altres articles del llibre:

"Estructuralment, el paisatge està format per una sèrie d'elements (les tessel·les, els corredors i la matriu subjacent) de diferent naturalesa, forma i mida i amb una determinada disposició espacial. Funcionalment, aquests elements estan relacionats entre ells per una sèrie de fluxos d'energia, materials i organismes. L'estructura i els processos funcionals del paisatge es condicionen mútuament." [102, nota 3].