La perspectiva de futur de l'Observatori, amb especial èmfasi en l'estabilització dels seus tècnics i de la seva institucionalització, es contextualitza en el nou escenari tècnic i polític plantejat per la Directiva Marc de l'Aigua d'abast europeu. Les accions prioritàries proposades són, per una banda, l'assoliment d'un sistema d'informació que permeti el monitoratge de l'estat socioecològic de la Conca (SIOT) i, per altra, la difusió el més àmplia possible dels programes d'educació i comunicació ambiental. Tot plegat sense oblidar que "les recerques de l'Observatori, lluny de ser formulades com un instrumental per a abastar una realitat local en tota la seva extensió i complexitat, en aquest cas la conca de la Tordera, s'orienten com un model d'experimentació extrapolable a d'altres conques hidrogràfiques." [14] Així, hom fa saber l'endegament de fa poc d'una experiència semblant a la conca de la Muga, a l'Alt Empordà.

Estat dels sistemes socioecològics. Estudis de seguiment a la conca de la Tordera

Previ als articles sectorials de seguiment, l'apartat s'introdueix amb la metodologia seguida per l'Observatori en les seves fases i etapes clàssiques, des de la delimitació de l'àmbit d'estudi fins a l'avalució dels objectius aconseguits i la seva divulgació en cada sector, amb especial referència a les tècniques

de mostreig espacial i l'adaptació progressiva de les línies de recerca al llarg dels deu anys d'anàlisi [A. Urgell i M. Miralles]. Naturalment, hi ha una breu introducció al model de la base de dades emprat i al sistema d'informació geogràfica aplicat [D. Villero].

Amb aquestes eines conceptuals i tècniques, es desgranen tot seguit els estudis temàtics: la hidrologia en funció del seguiment de la biodiversitat i la gestió de l'aigua [J. Mas-Pla i A. Menció]; el control de les diatomees com un indicador de la qualitat de l'aigua [J. Gomà]; la qualitat biològica de l'aigua també ha estat mesurada mitjançant la identificació i quantificació de la comunitat de macroinvertebrats [J. Jubany], les poblacions de peixos [Ll. Benejam, J. Carol, J. Benito i E. Garcia-Berthou], els amfibis [D. Carrera i D. Villero] amb un estudi de cas dedicat a la diferenciació morfològica i genètica del tritó del Montseny a la conca del riu Tordera [S. Carranza i F. Amat], les aus [E. Badosa] amb un altre estudi de detall esmerçat en aquest cas en la selecció de l'hàbitat i la conservació del picot garser menut [J. Camprodon, J. Faus i J. Salvanyà], els mamífers [I. Torre, C. Flaquer, A. Ribas i A. Arrizabalaga]. Sense apartar-se de l'esquema metodològic anunciat i enunciat en la capçalera de l'apartat, cal destacar la vivesa de l'exposició de la diversitat i la qualitat de la vegetació de ribera a la Tordera i a la riera d'Arbúcies en base a la pregunta: "és la diversitat un bon indicador de la qualitat del bosc de ribera?" [S. Sànchez i G. Pié]