La política i la planificació de l'aigua a l'espai fluvial de la conca de la Tordera, sense perdre de vista el referent de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) (2002) com a objectiu a assolir, i la crítica de la planificació de l'aigua sota el paradigma hidràulic estructuralista tradicional, és la temàtica de l'article que tanca la part dedicada a les anàlisis socioecològiques de la conca [X. Cazorla, E. Roca i A. Urgell]. La DMA propugna no només la conservació ambiental dels recursos hídrics de tota mena sinó la seva millora a través d'un sistema de planejament de la gestió a nivell de conca hidrogràfica. El seu plantejament, doncs, reflecteix una visió diferent respecte de la practicada per a satisfer unilateralment la demanda sense valorar les limitacions locals del propi recurs i dels impactes derivats. És per això que ve a tomb el repàs de la planificació hídrica catalana en el context normatiu espanyol, situat entre el declivi del pla hidrològic nacional, de to estructuralista, i l'aplicació de la DMA, passant pel pla hidrològic de les conques internes de Catalunya i de la seva administració, per acabar en un bon recordatori dels plans i programes d'actuació hídrica de la Tordera actual. Tanca el capítol un esquema prou útil del context institucional de la gestió de la conca.

L'Observatori de la Tordera. 10 anys de seguiment

Més que res, els dos articles d'aquest apartat són la presentació de l'experiència de seguiment de l'estat socioecològic de la conca des de la perspectiva de l'enaltiment de la multidisciplinarietat dels tècnics que hi han concorregut en un esforç "incremental" d'ençà les primeres campanyes de monitoratge de 1995 [X. Cazorla] i en la perspectiva de futur [R. Maneja]. Concretament, l'autor del primer treball detalla les accions efectuades durant els quatre primers triennis d'actuació: 1995-7 de creació del projecte per al monitoratge d'una esperançador procés de recuperació biològica del riu, endevinat arran de la posta en funcionament de la xarxa de depuradores; 1998-2000 d'ampliació del nombre d'indicadors de la qualitat fluvial i entrada de diverses institucions de recolzament tècnic i suport econòmic: de la Generalitat, de les universitats, dels ajuntaments, etc.; 2001-3 de consolidació del seguiment biològic, hidrològic i social; i 2003-5 d'aplicació de les propostes de la DMA en les campanyes de seguiment de l'Observatori.