Les conclusions són especialment significatives. L'estudi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl a la vall d'Olzinelles, amb un descens del 85 % de la població entre 1924 i 2006, revela un augment del 44 % de la superfície forestal i una pèrdua del 72 % de la superfície agrícola a la segona meitat del segle XX. Ni aquest fet, ni la pràctica desaparició dels aprofitaments de llenyes a la vall, són imputables al canvi climàtic, com podria suggerir una aplicació mecànica de la metodologia del programa LUCC (Land-Use and Land-Cover Change); en canvi, els autors discuteixen la possibilitat que la desaparició de la rata d'aigua (Arvícola sapidus) durant el mateix període no hagi estat a causa del rescalfament ambiental. Tornem a la introducció del llibre: "la coberta forestal ha substituït els antics conreus i alguns prats. La massa forestal ha augmentat de forma molt notable; en el cas del Montseny, l'alzinar s'ha incrementat en 32%. Aquest increment d'arbres per hectàrea i en quantitat de fusta dreta, amb l'afegit de l'increment de la temperatura en més d'un grau durant el període, dóna raó d'una part important del descens dels cabals de diferents cursos d'aigua de la conca." [13-14]

La descripció del marc socioeconòmic de la conca de la Tordera, bo i abastant els àmbits els quals en depenen per a l'assortiment d'aigua de la seva població --això és la franja constanera des d'Arenys fins a Tossa--, s'efectua per mitjà de la presentació de les característiques i l'evolució de la població en relació amb un mostreig significatiu dels canvis dels usos del sòl [A. Urgell i M. Rubio]. Les conclusions no difereixen gaire de les avançades per al Montnegre en l'article anterior i, en conjunt, exemplifiquen el biaix socioeconòmic dels estudis de l'Observatori de la Tordera. L'article present s'arrodoneix amb una apretada i documentada exposició de l'evolució dels usos de l'aigua de la conca de la Tordera i analitzen els canvis esdevinguts a les darreres dècades, caracteritzades per una demanda urbana i industrial sense aturador. Cal advertir que aquest text no és sinó l'antecedent del que li segueix i, sobretot, del penúltim del llibre, "La dimensió social dels recursos hídrics: usos i percepcions". La mà d'Arnau Urgell per a donar continuïtat al fil conductor d'aquests tres capítol clau sembla prou evident.