"El treball que presentem té l'aspiració de mostrar l'estat de salut de la conca de la Tordera, des de la perspectiva de registres llargs en el temps i de la interdisciplinarietat. S'han seguit i avaluat les variables ambientals i socioecològiques de manera continuada al llarg de les dues darreres dècades, i s'ha estudiat la conca de manera global a partir de les anàlisis sectorials, però tanmateix intentant integrar les diferents variables i vectors estudiats, i sobretot procurant establir les interaccions entre ells." [14] Aquests mots introductoris de Martí Boada i Josep Peñuelas expressen prou bé l'abast d'aquest llibre com a compendi de deu anys d'activitats de l'Observatori de la Tordera. Abans d'arribar al capítol de conclusions, però, l'obra presenta una vintena d'articles de llargada molt diversa, signats per un total de trenta-vuit autors i autores, els quals versen, de manera autònoma però ben coordinada, sobre: l'entorn natural de la conca de la Tordera [1 article, pp. 17-40], les anàlisis socioecològiques de la conca [6 articles, pp. 41-186], les activitats de l'Observatori de la Tordera en els 10 anys de seguiment efectuats [2 articles, pp.187-212] i, naturalment, l'estat dels sistemes socioecològics a través dels estudis monogràfics de seguiment de l'estat de la conca [12 articles, 213-539] coronat amb les conclusions.

La caracterització de la conca de la Tordera es presenta a tall d'introducció general per als lectors desprevinguts. Algunes notes sobre el marc físic i geogràfic així com d'aspectes socioambientals en fan ben bé el fet, amb una certa predilecció per la contextualització

biogeogràfica i geològica de la conca juntament amb els processos morfodinàmics i hidrogeològics sobresortints. [S. Mayo, FJ. Gómez i J. Mas-Pla]

Les anàlisis socioecològiques de la conca de la Tordera

Les anàlisis socioecològiques de la conca s'enceten amb una aproximació [M. Boada] a les unitats de paisatge corresponents a les tres seccions del curs de la Tordera: el curs alt muntanyenc, el curs mitjà vallenc i el curs baix fins arribar al delta. L'autor destaca que "una característica definitòria del conjunt de la conca és el caràcter forestal que domina majoritàriament les cobertes del sòl; una naturalesa forestal que determina la seva dinàmica hidrològica, el seu quimisme, la seva ecologia i els seus usos." [46] Repassa les formacions vegetals més destacables del curs alt i mitjà amb incisos sobre aprofitaments antròpics en dimensió històrica: molins, pastures, carboneig, etc. Al tram final, les planes més ben preparades per al conreu han estat ocupades per altres activitats. Com a mostra dels canvis socioeconòmics tan profunds experimentats per l'àmbit, serveixi el recordatori avançat per Boada mateix a la introducció que des de l'època del desarrollisme dels anys seixanta fins ara "el nombre de masos de la conca que han tancat l'activitat agropecuària han estat d'uns set-cents, dels quals uns cent vint han estat reconvertits en cases de menjar; una quarantena són equipaments i serveis, i la resta han esdevingut segones residències, tret de les més inaccessibles que s'han convertit en ruïna" [13].