Dit tot això, cal no oblidar que la cartografia no és un domini específic dels geògrafs. Matemàtics, físics, enginyers, filòlegs, informàtics o artistes l’han conreat i han contribuït també i de manera decisiva a l’avenç de la cartografia. Al temps que tampoc podem oblidar que el mapa, tot i la seva posició central dins el camp de la geografia, no és l’únic llenguatge a l’abast dels geògrafs. Els geògrafs disposen d’un ampli ventall de llenguatges per estudiar el paisatge, l’organització espacial de les societats humanes o les relacions entre l’home i la natura. Un ventall que compren des de texts històrics, relats literaris i enfocaments subjectius fins a l’anàlisi matemàtica.

La Junta de Govern de la Societat ha cregut que, amb motiu del Congrés i d’acord amb la nostra política de recuperar i donar a conèixer obres de referència de la geografia catalana, resultava ben escaient la publicació d’un recull d’escrits breus vinculats d’alguna manera a la cartografia catalana. S’ha procurat fer una edició acurada, en la línia d’altres publicacions de textos clàssics realitzades per la Societat, com la del llibre de Josep Iglésies Pere Gil, S.J. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya (2003).

L’editor del llibre, Jesús Burgueño, ha realitzat, creiem, una entenimentada selecció de textos clàssics que, des de començaments del segle XVII fins al segle XX, vinculen la geografia i la cartografia de Catalunya. Una selecció que, tot i no ser exhaustiva i no esgotar la temàtica tractada, resulta prou significativa per la importància dels textos reproduïts. El recull testimonia la plural aportació de diversos professionals a la cartografia, atès que entre els autors dels mapes o escrits comentats trobem des d’un mercader esdevingut geògraf del rei (Aparici) fins a un enginyer civil (Cerdà), passant per enginyers militars (Borsano), arquitectes (Renart), matemàtics (Canellas), militars (Massanés), humanistes (Diago) i geòmetres (Papell), fins arribar als cartògrafs (Ferrer) i geògrafs (Vila) contemporanis.

El llibre es presenta dividit en dues parts. La primera consisteix en un acurat estudi introductori dels textos aplegats escrit per Jesús Burgueño [XIII-CXXV]. Tanmateix, l’estudi introductori dedicat al mapa de Catalunya de 1687 d’Ambrosio Borsano és obra de Francesc Nadal. La segona part aplega, tal com s’esmenta en el títol del llibre, un recull de textos històrics, una bona part dels quals havia romàs inèdita o bé era de