difícil consulta. Entre els textos manuscrits que restaven inèdits destaquem el Proyecto geográfico del frare i matemàtic Agustí Canellas (1816), així com la reelaboració del projecte que un quart de segle després va fer Josep Massanés; hi ha també una part del Discurso general... d’Ambrosio Borsano (1685), les Reflexiones sobre la consistencia de los mapas (ca. 1785) d’enigmàtica autoria i una descripció breu de Catalunya de mà de Josep Aparici (ca. 1711). Altres escrits no havien estat mai reeditats (un dels articles de Pau Vila, el de Ferrer de Franganillo i els extractes del Tratado completo de dibujo topográfico de Joan Papell) o bé en el cas de les conegudes descripcions d’Aparici, era precís revisar a fons i actualitzar la transcripció publicada el 1946 per un altre geògraf estretament vinculat a la SCG, Salvador Llobet.

La majoria dels textos comentats posen de manifest la voluntat, expressada de forma tenaç i reiterada des de Catalunya, de comptar amb una bona cartografia del país. Des de l’encàrrec de la Generalitat a Vrients, els primers anys del segle XVII, fins al mapa d’obres públiques de la Generalitat republicana (1936), la historia de la cartografia

catalana respon, en una part molt significativa, al desig de comptar amb mapes fiables del nostre territori. Obres individuals com les de Josep Aparici o Eduard Brossa responen a aquest ideal col·lectiu, que s’expressa com a manifest programàtic en el projecte de Canellas i esdevé realitat institucional, per primera vegada, amb el Servei Geogràfic de la Mancomunitat. A una altra escala, els treballs de Cerdà i de Papell obeïen també a la necessitat de donar resposta a un dèficit d’informació topogràfica i cadastral que les institucions de l’Estat van trigar força temps a afrontar amb més o menys èxit, principalment amb la publicació del MTN a escala 1:50 000.

Per tot el que s’ha exposat fins aquí, ens agradaria cloure aquest pròleg desitjant que aquest llibre esdevingui una obra de consulta útil no sols per als geògrafs, sinó també pels historiadors i els científics interessats en el món de la geografia i la cartografia de Catalunya. També ens agradaria que la seva lectura servís per aprofundir i enriquir el coneixement de les antigues, estretes i fecundes relacions existents entre la geografia i la cartografia a casa nostra.