verticalitat i els fets que se'n deriven, des de l'existència de diferencies climàtiques fins al treball erosiu. Però també d'aquí en deriven canvis per a l'organisme humà i, en certs moments històrics, s'ha considerat el mateix per al seu psiquisme. Els intel·lectuals catalans de final de segle XIX hi situaren tota la puresa d'una pàtria que estaven (re) inventant.

És cert que a nivell mediambiental trobem muntanyes, però a escala de la representació d'una certa cultura trobem la muntanya, una sèrie d'imatges mentals, i fins a cert punt de percepcions, que estructuren la nostra relació amb els llocs elevats. En aquest sentit caldria distingir entre la historia de la muntanya i la de les muntanyes i avanç que el reconeixement de la muntanya fou anterior al de les muntanyes. Les muntanyes foren, durant bona part de la nostra història, ignorades; formaven part d'allò que en altres llocs hem anomenat l'indicible. L'indicible és allò que, per manca dels elements necessaris per parlar-ne, no es pot dir o explicar. Si té presencia física, com les nostres muntanyes, no té nom per a certs sectors socials. És tot allò ignorat, que és com si no hi fos.

D'aquesta manera, no se li parla, ni se'n parla i, d'aquesta manera, l'indicible no arriba a tenir qualitats textuals ni discursives: és quelcom inexistent, no real.

Com en altres treballs anteriors, la nostra recerca segueix molt de prop la Teoria de la Mediança proposada per Augustin Berque, la qual es basa en la idea que la realitat és trajectiva, neologisme sota el qual s'amaga l'opinió que és al mateix temps objectiva i subjectiva, natural i cultural, individual i col·lectiva. El fet que la natura sigui una cosa alhora física i fenomenològica ha dut Berque a proposar el concepte d'ecosímbol per resumir en ell ambdós vessants de la realitat dels éssers i elements geogràfics. És Berque mateix qui ha proposat el concepte de mediança, concepte fruit d'una doble etimologia que qualifica el nostre objecte d'estudi: d'una banda, deriva de media, en el sentit que busca el punt intermedi entre natura i cultura, objectivisme i subjectivisme; de l'altra, deriva de medi. En aquest sentit, la mediança és l'estudi de la relació mediambiental sota un paradigma epistemològic concret o, dit d'una altra manera, una forma constructivista de pensar la geografia. [Francesc Roma i Casanovas]