dels casos més clars és una muntanya nord-americana –el Mount Rushmore– en què les parets que la formen han estat tallades amb les imatges dels principals presidents del país. Els treballs del Land-art van també en aquest sentit i la imatge de París és indestriable de la d'una construcció relativament recent: la torre Eiffel. Aquest mateix procediment el trobem en l'alteració que durant l'edat moderna i contemporània varen patir moltes de les muntanyes catalanes a mida que l'agricultura anava construint feixes per plantar-hi vinyes. És cert que en aquest cas el treball humà afaiçonava el medi ambient, però aquí ens interessa veure com aquesta conquesta física de la muntanya anava acompanyada d'un altre fet: una certa representació del medi ambient natural que permetia i que veia com a positiva aquesta expansió.

Aquesta és l'essència de la segona forma de formalització, la formalització in visu. En aquest sentit es tracta de proveir les persones de certs models culturals a través dels quals descodificar el medi ambient. Aquests models ens fan percebre positivament o negativament certs llocs, ens els fan associar a certes idees més generals i tracen analogies amb altres esferes i realitats socials. Sense intervenir en la materialitat del lloc, aquest és representat d'una certa manera, però el més important és que aquesta definició de les coses com a reals té conseqüències reals. L'espai definit com a perillós, encara que objectivament no ho sigui, serà temut i poc

freqüentat fins al moment que es canvi aquesta forma de representació. Amb aquest exemple es veu ben clar el punt de partida de la nostra tesi: que la imatge purament objectiva dels llocs no és possible, perquè les imatges que se suposa que no són objectives no per això són menys reals. La mirada neutra i desinteressada del científic, que creiem que és la més objectiva, només és una altra mirada sobre la realitat. Ara bé, pel fet d'existir altres possibilitats de representació, la mateixa objectivitat esdevé subjectivitat. El fet que dins del món de la física coexisteixin diferents macrovisions que funcionen o no en funció de la velocitat dels cossos en qüestió ja ens hauria de permetre pensar que el que suposem el comportament objectiu de les coses només adquireix aquesta característica en unes certes condicions.

A propòsit del concepte de representació, creiem important de deixar clar d'entrada que la muntanya no només té una representació. La muntanya té una representació que, pel fet de ser històricament canviant, ha convertit la mateixa muntanya en una representació. Les muntanyes són llocs sagrats o de càstig, han estat vistes en tant que recurs, risc, paisatge, meravella, etc. segons les diferents societats que s'hi han afrontat. Tenen, per tant, una representació. Però, alhora, la muntanya és una representació que varia d'una cultura a una altra, una manera d'entendre i de representar l'espai o el medi ambient en la qual es fa èmfasi en alguna característica concreta. Per a nosaltres l'important és la seva