darrere i que ens parlen de com el món se'ns presenta aparentment. La lectura objectiva d'un i altre ens condueixen a dues realitats que coexisteixen en un mateix espai i temps per donar sentit al món o a una part d'ell. D'aquesta manera una muntanya és i no és un munt de rocs, un dipòsit de pudingues, un conjunt d'espècies vegetals i animals que mantenen certes interrelacions entre elles, etc. És cert que la muntanya és això, però no ho és menys que no només és això, sinó que també és una altra cosa, perquè aquesta muntanya pot ser alhora un símbol per a la pàtria, un conjunt de llocs que tenen sentit per a certs agents socials, un haut lieu que ens permet identificar-nos com a grup social o una metàfora per entendre la lluita en la vida social. Com proposa Simon Schama, una metàfora tan o més real que el seu referent material.

El nostre punt de partida suposa que el món i la percepció dels agents que formen el nostre objecte d'estudi s'han mantingut de manera constant al llarg dels darrers cinc segles. És a dir, que el Montserrat que veien personatges del segle XVI i el que veiem nosaltres avui dia són més o menys els mateixos perquè externament ambdós escenaris s'assemblen i perquè ens els mirem amb uns ulls que, més o menys, segueixen funcionant de la mateixa manera. Ara bé, per poc que coneguem la historia de les idees de muntanya ens adonarem que la resposta social i individual a

aquesta percepció, que no sembla haver canviat, s'ha modificat de forma considerable amb el pas del temps. És a dir, que històricament la mateixa percepció ha estat descodificada a partir d'altres models i que això ha donat lloc a representacions diferents. De manera que, si és cert que al segle XVI i al XX s'ha vist el mateix Montseny, aquest no ha estat el mateix perquè la descodificació que se n'ha fet en aquests dos moments històrics ha estat radicalment diferent. En mirar aquesta muntanya, se n'ha extret una mateixa imatge, però els models culturals que han permès de descodificar aquesta mirada i de dir el que era pertinent i el que no ho era han estat diferents en un moment i en l'altre. Des del nostre punt de vista, aquesta mirada que només conserva sense variacions una part del continuum realitat física-realitat fenomenològica el que fa és instituir una altra realitat. El Montserrat que serà parlat com a símbol de la pàtria catalana serà una muntanya o una realitat diferent al Montserrat que havia estat parlat en tant que jardí paradisíac, com tots dos seran diferents del Montserrat horrorós que havia estat durant l'edat mitjana. I, en canvi, a nivell físic, geològic, biològic, ecosistèmic o geosistèmic Montserrat no haurà pràcticament canviat durant el període que estem estudiant.

En aquest punt es planteja una qüestió epistemològica molt important: és possible d'accedir a la natura verge sense passar per la cultura?