Font s'apropa a les transformacions geohistòriques del País Valencià relatives al canvi ambiental experimentat a l'Edat Moderna. Antonio Gómez Ortiz , per la seva part, analitza l'aportació dels viatgers il·lustrats que s'enfilaren fins als cims de Sierra Nevada durant els segles XVIII i XIX per a inferir-ne evidències i dades fefaents sobre la denominada Petita Edat de Gel. En el capítol següent, Manuel Mollá fa referència a un moment decisiu en la història dels espais naturals a Espanya: la creació de la Junta Central de Parques Nacionales i dels primers perímetres i àmbits territorials objecte de protecció. Ma. Luisa Ramírez López, al seu torn, sense deixar el context del segle XVIII, analitza les ciutats andaluses en base del Viage de España d'Antonio Ponz. En el darrer bloc, Sébastien Rayssac explica breument les transformacions territorials de les Landes de Gascunya i s'endinsa després en la "construcció" del pays administratiu en aquest àmbit i en la concepció dels seu projecte turístic.

Geògrafs davant del paisatge constitueix el segon bloc del llibre i consta de quatre capítols. Dit això, cal notar que és un bloc amb poques aportacions, però la homogeneïtat dels seus continguts justifiquen a bastament un tractament diferenciat. De fet, els quatre capítols que el

conformen s'esmercen en la relació de determinats geògrafs amb alguns paisatges o territoris en concret (emfasitzant, en alguns casos, la importància que aquests geògrafs han tingut en la construcció de la imatge d'aquests territoris). Sara Cerqueira i José Eduardo Pascoal, per una banda, analitzen la imatge d'Espanya en l'obra del portuguès Luciano Cordeiro. José Naranjo i Antonio López Ontiveros, per la seva banda, tracten la significació de Catalunya i del Baix Empordà en l'obra de Juan Carandell. Josep Ma. Panareda, en el capítol següent, se centra en la percepció del massís del Montseny per Salvador Llobet. I, en darrer lloc, l'autor que acabem de ressenyar juntament amb Jaume Sans es refereixen al Delta del Llobregat vist a través de la mirada de Pierre Deffontaines.

Literatura i geografia, el tercer bloc temàtic del llibre, és l'apartat amb el nombre més elevat de contribucions. Cal cercar-ne l'esperó, en bona mida, a l'enunciat de la segona ponència del col·loqui, el qual proposava l'anàlisi de les reprocitats i les interaccions entre la geografia i la literatura. Obre el bloc la ponència d'Eduardo Martínez de Pisón qui, prenent com a referència un ampli ventall d'autors -i remarcant l'aportació de geògrafs i literats-, enfila una història prou ressonant de la percepció creativa del paisatge des de les acaballes del segle XVIII