fins a mitjans del XIX. Un capítol a càrrec d'Antonio López Ontiveros sobre Juan Valera, centrat en el viatge que aquest escriptor cordovès efectuà a Rússia els anys 1856 i 1857, segueix a la ponència. Acte seguit, Olga Mori ofereix al lector una anàlisi de la imatge de Buenos Aires fonamentada, així en general, en la poesia argentina, i concretada en determinats aspectes especialment significatius de la ciutat. Nicolás Ortega presenta, al seu torn, una interpretació en clau geogràfica de la literatura paisatgística de la denominada "generació del 98", la qual insisteix en les interrelacions entre el fet literari i el fet geogràfic de l'època. Per altra banda, el capítol de José Luis Palmeiro i Miquel Pazos és dedicat a una de les obres més conegudes de Jules Verne, Viatges extraordinaris, i profunditza en la seva vessant específicament geogràfica. En el capítol següent, Sandra Sáenz-López davalla a un nivell d'anàlisi que podríem denominar de "microescalar" per a prendre en consideració el significat de la inclusió de la imatge del papagai en les cartes, els mapes i els mappaemundi de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. De retorn a les coordenades de la nostra època, i en el domini de la literatura espanyola, Joan Tort aborda l'estudi de la dimensió paisatgística en l'obra de Federico García Lorca. El bloc és reblat amb un capítol

a càrrec de Perla B. Zusman, el centre d'interès del qual rau en la recreació paisatgística del Sàhara efectuada pels viatgers catalans que el visitaren durant les primeres dècades del segle XX.

Els paisatges de Josep Pla, el quart bloc, es pot considerar com una prolongació del tercer. En efecte, li és comú la literatura com a referent essencial; però amb la particularitat de circumscriure'l a l'univers literari i paisatgístic de Josep Pla. El lector no s'estranyarà pas de l'atenció dedicada a Pla en la mesura com les "coordenades territorials" del col·loqui, amb un èmfasi singular en l'Empordà (i, concretament, pel rodal de Palafrugell o Empordanet), es van prendre prenent la vida i l'obra d'aquest autor com a eixos. És en el marc d'aquest mateix interès que cal situar les dues ponències i les tres comunicacions que omplen el quart bloc del llibre. Per una banda, la ponència d'Eliseu Carbonell ens ofereix una interpretació de l'obra del escriptor empordanès a través de la representació de landmarks o "fites paisatgístiques". Per altra banda, la ponència de Xavier Pla i Barbero enlaira l'obra de Josep Pla als llimbs de la ficció, com una "invenció" que no pas com una "descripció del món". En el capítol següent, Fernando Arroyo efectua l'anàlisi d'uns textos específics de Pla -les seves guies publicades