per Edicions Destino-, en el marc d'un repàs més ambiciós del conjunt de guies d'Espanya que aquesta editorial va publicar entre 1941 i 1977. A continuació, Gemma Molleví s'acosta a l'obra del nostre autor des de la temàtica concreta de la cultura de la vinya i del vi, i del reflex d'aquesta cultura en el paisatge. I en l'últim capítol del bloc, Jesús Revelles insisteix en la tesi de Xavier Pla i Barbero exposada ratlles amunt: el paisatge en l'obra del nostre personatge és una "creació" la qual no pot dissociar-se del propi autor.

Imatges del paisatge, el cinquè bloc del llibre, aplega essencialment les aportacions que se centren en la creació de representacions paisatgístiques (deixant de costat els treballs que apunten vers allò que podríem denominar "paisatges literaris"; treballs que, per la seva especificitat, han estat considerats dintre del bloc tercer o quart). En el primer capítol, Buenaventura Delgado i Juan F. Ojeda presenten un conjunt d'imatges recents -creditores, de bon tros, de representacions heretades- de diversos àmbits i llocs del territori d'Andalusia. Per la seva banda, Jacobo García Álvarez parteix de la particular visió de Toledo en determinats escriptors del segle XIX i començament del XX per plantejar fins a quin punt, en base a aitals visions, es construïda una imatge "canònica" de la

ciutat. És aleshores la tanda de Neide Marcondes i Manoel Bellotto els quals, en un capítol que respon a unes coordenades geogràfiques i culturals radicalment diferents, ens proposen una interpretació en clau espacial de dos grups indígenes del nord del Brasil. A continuació, i retornats a Europa, Valerià Paül analitza les representacions paisatgístiques sorgides al llarg dels darrers anys en algunes contrades de Catalunya en el marc d'allò que s'ha convingut en denominar com a "conflictes territorials". El darrer capítol del bloc es constituït per un treball de David Serrano sobre el polifacètic Nicolau Rubió i Tudurí i a la seva concepció del paisatge; concepció que per moltes raons, com ens explica l'autor, podria tenir interès des de la perspectiva d'avui dia.

Aportacions conceptuals i metodològiques és el sisè i darrer bloc del llibre. D'acord amb l'enunciat, comprèn els capítols que ofereixen una major càrrega epistemològica i teòrica. Nuria Cano obre el bloc amb una contribució en la qual analitza la manera com s'està emprant la noció de "paisatge" en la implantació i el desenvolupament de les Agenda 21 rurals de Bizkaia. El segon capítol el constitueix un estudi de Elia Canosa, Ángela García i Ester Saéz sobre les imatges adjuntades als articles de la revista Estudios