Encapçalat pel títol Territoris, paisatges i llocs oferim al lector el llibre que aplega les contribucions al III Col·loqui d'Història del Pensament Geogràfic. Aquest simposi, empès pel Grup de Treball d'Història del Pensament Geogràfic de l'Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), va tenir lloc a Barcelona i Palafrugell els dies 2, 3, i 4 de novembre de 2006. Als efectes de títol hem triat tres mots, "territoris", "paisatges" i "llocs", els quals presenten un significat adient per a l'avinentesa. No només perquè constitueixen tres conceptes geogràfics essencials -tres "llocs centrals", gosaríem dir, excusant-nos per la redundància-, amb una munió de correspondències recíproques, sinó perquè, a més a més, resumeixen de manera punyent, eloqüent i eficaç el pòsit comú de les diverses contribucions, més enllà de la seva diversitat temàtica, formal i escalar aparent. En definitiva, amb l'enunciat esmentat procurem subratllar que l'obra, en el seu conjunt, tracta de geografia.

Aquest és el segon llibre que és publicat com a fruit o resultat d'un col·loqui del grup de treball susdit. Convé puntualitzar que no l'hem volgut plantejar, en un sentit estricte, com unes actes. Ens ha semblat més avinent, com a curadors, reblar l'accent en cadascuna de les contribucions, entenent-les com a "capítols" agrupats en sis blocs o eixos

temàtics (més enllà de les que van servir com a fonament i directriu per a l'organització efectiva del col·loqui). Així mateix, dintre dels diversos blocs, els capítols han estat ordenats per ordre alfabètic d'autoria, i encapçalats en cada cas per les contribucions dels quatre ponents, Enric Tello, Eduardo Martínez de Pisón, Eliseu Carbonell i Xavier Pla, els quals van emmarcar els debats. Heus ací, doncs, el criteri que hem considerat el més clar com a pauta per a la sistematizació i consulta posterior dels materials.

La història del territori és el títol del bloc que obre el volum. Hi hem aplegat les contribucions que constitueixen, essencialment, estudis diacrònics de territoris i paisatges, ja sigui en la línia de la geografia històrica tradicional, ja sigui des d'òptiques més recents. El primer capítol correspon a la ponència d'Enric Tello i Ramon Garrabou. Podem conceptuar els seu treball com un estat de la qüestió de la recerca geohistòrica. Tanmateix, la seva perspectiva retrospectiva no és cap entrebanc per a què l'anàlisi arribi fins a l'actualitat i permeti un seguit de consideracions sobre canvis territorials recents. En el capítol següent, Teresa Bullón ens ofereix un estudi de la Sierra de Guadarrama en el segle XVI, a partir de les fonts que l'autora ha revelat i que comenta pregonament. Tot seguit, Pablo Giménez