foguera, permet situar els Orpí com a marxants o negociants. Vila l'aprofita a fons. Permet saber que va morir el 1611 deixant Joan d'hereu i la vídua d'usufructuària de les propietats. També deixava altres fills: Francesc, el qual esdevindrà paraire a Barcelona, ocupació que potser ja practicava el pare; Maria Anna, casada més endavant amb un apotecari, bona prova de la potència de la família tot i l'endeutament, comprovat per Vila, que un enllaç d'aquesta categoria comportava en dot; Joana, el traspàs de la qual va seguir poc després el del pare; i Jaume, el qual menarà les propietats familiars mentre l'hereu se les campava per les Índies.

Vila tampoc no va poder lligar tots els caps de la formació del biografiat. Per bé que destinat a les lleis, potser no ho va ser tant per a exercir-les com per a augmentar la capacitat de moviments del marxant pobletà. Va esbrinar que havia passat a Barcelona el 1609 per a preparar l'ingrés a la Universitat, però no pogué escatir quan i com s'efectuà. Anys a venir se sabrà que va atènyer el grau de batxiller en dret però no queda tan clar que arribés a obtenir-ne la llicenciatura. I menys encara el doctorat, el qual li hauria obert la

possibilitat d'exercici de la professió a tot el regne. En resum, un estudiant mediocre, les despeses d'estudi del qual, afegides a altres circumstàncies, empenyoraren sensiblement el patrimoni familiar. No cal dir que la mort prematura del pare va precipitar-ho.

Tot i disposar d'una fantàstica promesa d'ocupació d'estanquer reial a Andalusia, la sortida --o fugida?-- de l'Orpí de l'any 1619 és la d'un jove hereu carregat de deutes que cerca fortuna a l'estranger. Després de romandre --o romancejar?-- un parell d'anys per Sevilla, sense ofici ni benefici, s'allistà de soldat ras per passar a les Índies. A través de memòries posteriors, hom sap que va amagar la seva procedència sota el nom de "Gregorio Izquierdo", un canvi que Vila li treu significació política, per allò del monopoli castellà en la conquesta indiana, i considera, més aviat, que el seu nom veritable no li hauria facilitat la sortida a causa dels deutes que de ben segur arrossegava. Tanmateix, més endavant, els opositors li faran retret, repetidament, de la seva naturalesa de "nación catalana" per donar a entendre un salt il•legal a les Índies.