Vidal de la Blache en la 'descripció pictòrica' de les impressions sensorials davant dels escenaris naturals per mitjà de l'adjectivació, el símil i la metàfora, per un cantó, i en la 'descripció narrativa' consistent a manifestar objectes a través de les accions que li són pròpies o de les quals pot ésser objecte, per altre. Les mostres analítiques de diversos fragments del Tableau són alliçonadores en les dues coordenades crítiques esmentades.

El professor Nicolás Ortega repassa la trajectòria del descobriment contemporani de la Sierra del Guadarrama com a Paisaje y símbolo i, al cap i a la fi, la seva imatge literària en el capítol cinquè [97-120]. La seqüència dilucidada per Ortega va des de l'excitació paroxística dels viatgers romàntics, francesos en gran part, fins a l'aprofundiment nostrat de Francisco Giner de los Ríos i dels seus col·laboradors de la Institución Libre de Enseñanza i, en especial, de les elucubracions radicals del geòleg José Macpherson sobre la significació transcendental de la serralada Central. El llevat ideològic d'aquell apassionament resta prou ben descrit en sengles apartats sobre les relacions 'Natura i cultura' i 'Historia i identitat', amb conclusions no pas sempre coincidents amb les defensades per Joan Nogué ratlles amunt. Arrodoneix la comunicació amb una evocació de les imatges literàries del paisatge de la generació del 98 i la significació del paratge de la cartoixa del Paular, tema sobre el qual ha dedicat nombroses i encertades planes en altres publicacions.

L'objectiu de Joan Tort i Valerià Paül en Paisaje y vida. A propósito del universo geográfico-literario de Josep Pla [121-148] és el d'analitzar, a grans trets, és clar, la transcendència que té el paisatge i el territori com a motiu literari i, més agosaradament, com a polleguera mental en l'obra de l'escriptor de l'Empordà Petit. En el repàs, farcit de retalls d'una bona colla d'obres representatives de Pla, els comunicants estableixen una tipologia útil dels tractaments planians del paisatge. El paisatge rural és el paisatge per antonomàsia, per la seva utilitat, pel gaudi contemplatiu o gastronòmic i, finalment, pel que pot suposar d'identificació col·lectiva en l'entorn català. Val a dir que en aquest darrer apartat, els autors eviten el pamflet vulgar sobre les desavinences de Pla amb els manaires "dels darrers vint-i-tres anys" a Catalunya, tan ben acollit en determinats ambients selectes de la resta de l'Estat. Ressalten, encertadament, com el territori amb el qual Pla estableix relacions d'excel·lència no va més enllà del rodal de Palafrugell. Tanmateix, això no treu importància a la influència de la seva obra en la construcció de la imatge territorial de la Catalunya contemporània.

La comunicació de la professora Josefina Gómez Mendoza: Imágenes científicas y literarias de paisajes: un análisis comparado [149-180] assaja un exercici de selecció en paral·lel i de lectura crítica de textos sobre el paisatge, de diverses èpoques, de diverses procedències i tradicions, tant de registre