geografía histórica contemporánea." [46] Referma la seva comunicació amb el desenvolupament del manifest situat en capçalera de l'article i que val la pena registrar: "Mi punto de vista es que hoy en día coexisten en Cataluña, como mínimo, dos grandes discursos vinculados al territorio y al paisaje: el del nacionalismo que ha ostentado el poder en los últimos veintitrés años y que se ha servido de los viejos mitos paisajísticos y el procedente de una sociedad civil muy amplia y diversa, pero que tiene en común la encarnizada defensa de su territorio y de su idiosincracia paisajística ante los ataques que lo amenazan." [42]

La figura del professor Ramón Otero Pedrayo (1888-1976), en l'enteixinat indestriable de les seves facetes de creador artístic i professor de geografia en la seva dimensió personal i en la seva projecció social gallega, és el protagonista de la comunicació del professor Jacobo García Álvarez sobre Paisaje, nacionalismo e identidad en la Galicia de preguerra [59-82]. El tractament de la interpretació que Otero va fer de la història i del territori de Galícia per a entendre-la com a nació, com a cultura nacional diferenciada, no té res d'axiomàtica. El professor García Álvarez argumenta, pas a pas, el model de relacions entre la societat gallega i el medi natural creat per Otero mercès al coneixement

que tenia del seu territori: "El contacto directo con el terreno, y junto a ello, el viaje, revisten para Otero un profundo sentido ideológico, convirtiéndose en un medio de autodescubrimiento, en el plano individual y colectivo; en un ejercicio iniciatico y pedagógico de conciencia nacional." [68] Una vinculació afectiva, física i espiritual del paisatge com un símbol de Déu a la terra que, com reporta encertadament García Álvarez en iniciar i concloure la seva molt recomanable aportació, ens posa el pensament d'Otero a frec del panteisme.

El títol de la comunicació de Juan Vicente Caballero Sánchez és prou expressiu del seu contingut, breu i just: Descripción literaria y descripción geográfica en el Tableau de la géographie de la France: una caracterización general [83-96]. En efecte, bo i seguint l'autor, si considerem que l'ús creatiu de la llengua és, per a la Geografia, un estri molt significat per a la representació de la superfície terrestre i del paisatge, podem considerar aquella obra senyera del pensament geogràfic de tots els temps com una caixa d'eines que ens proporciona, encara avui dia, un ampli repertori de 'bones pràctiques' pel que fa a la integració de mètodes de descripció literària en la descripció geogràfica. Al fil d'aquesta constatació, la comunicació assenyala, en especial, l'aplicació terminològica de Paul