Abel Chapman (1851-1929) i W.J. Buck (1843-1917) foren dos caçadors impenitents i naturalistes afeccionats britànics relacionats amb la producció i exportació de vins de Jerez. Aprofitaren les seves estades comercials i familiars a Andalusia per a interessar-se vivament sobre els recursos cinegètics del Coto de Doñana, tant en capacitat com, i això és el més important, en vulnerabilitat. Això els portà a estudiar detingudament la fauna del paratge i a sublimar-ne el seu paisatge en sengles obres escrites de conjunt: Wild Spain (1893) i Unexplored Spain (1910). En efecte, tot i l'amplitud de l'àmbit geogràfic que figura en els títols, ambdues obres se suporten per l'aportació d'una amplíssima documentació referida al Coto com ha mostrat el professor Antonio López Ontiveros, el qual els té en el punt de mira de les seves activitats de recerca de fa anys. En la comunicació El Coto de Doñana, espacio geográfico inexplorado y agreste segun A. Chapman y W.J. Buck [261-316] procura ressaltar i classificar les manifestacions sobre els valors estètics i la magnificència del paisatge del lloc per mitjà del comentari d'una àmplia selecció de fragments, molt generosos en extensió, dels llibres citats.

Finalment, J. Carlos González Faraco i Michael D. Murphy presenten una anàlisi de lletres de sevillanes en Religiosidad popular y paisaje: la Romería del Rocío en la producción y transmisión cultural de imágenes paisajísticas [317-350], la qual els

permet endevinar un model cultural del paisatge de Doñana i del seu rodal definible a partir de la devoció del santuari i aplec: "La devoción sacraliza el espacio donde se celebra, haciendo de él un lugar elegido, insólito, único. Las sevillanas resaltan constantemente este vínculo simbiótico entre El Rocío y Doñana que favorece un intercambio de sentido: El Rocío vuelve sagrado a Doñana y Doñana presta sus valores naturales al Rocío, convirtiéndose de este modo la plausible encarnación del paraíso perdido." No és pas sorprenent, afirmen els autors, que aquests reflexos miltonians, acarats amb els processos de desnaturalització que pateix el romiatge, facin "muchas sevillanas recientes rezumen sentimientos nostálgicos y reivindicaciones de la tradición , y que otras muchas exhiban referencias identitarias e incluso sociocéntricas." [343]

És de doldre l'absència de resums, ja no dic transcripcions, dels debats que les intervencions dels comunicants i conferenciants varen suscitar. Normalment, aquest és el resultat més enriquidor d'aquest tipus de reunions que, pel nombre d'aportacions, són gairebé en un ambient de pétit comité. Però ni la manca d'índexs ni de les notícies dels col·loquis poden ser causa d'esquinçament de vestidures en tractar una obra important, fruit de la reflexió de 'primeres espases' de la geografia espanyola aplegats en el que hauria de ser el tallamar del vaixell de l'AGE. [ Pau Alegre, novembre de 2006]