Són les Actes del primer Seminari organitzat pel Grup de Treball d'Història del Pensament Geogràfic de l'Associació de Geògrafs Espanyols (AGE) que va tenir lloc a l'Estació Biològica de Doñana entre els dies 21 i 23 de novembre de 2003. Segons informen els tres coordinadors en la nota preliminar telegràfica –no és pas una presentació dels treballs–, el Seminari es va desenvolupar en tres sessions en el decurs de les quals es presentaren i discutiren dotze comunicacions i una conferència rematades amb una excursió matinal per l'àmbit d'acolliment. La publicació recull deu de les comunicacions, la conferència i la documentació de la sortida d'estudi amb els comentaris i les orientacions que fan al cas.

Potser per suplir l'absència d'una presentació formal del treballs, la qual cosa haurien pogut encomanar a un relator o relatora, en pot fer l'efecte la comunicació del professor Antonio López Ontiveros sobre el tema Literatura, Geografía y representación del paisaje [13-40] disposada, oportunament, en primer lloc. Una àmplia selecció bibliogràfica acompanya la seva reflexió sobre les relacions entre literatura i geografia, en general, i dels relats de viatge, en particular, amanida amb llargues interpolacions de textos escollits. En passar revista a l'evolució dels llibres de viatges com a font de coneixement geogràfic, obre el camí vers l'anàlisi geogràfica de la novel·la, gènere

literari tan proper al dels viatges pròpiament dits. Val a dir que el canvi de sentit que experimentà la novel·la en el pas del segle divuit al dinou va de bracet amb el que va experimentar el llibre de viatges, des dels il·lustrats als romàntics, comentats pel professor López Ontiveros com a contribució específica de la seva comunicació.

Per a encetar el tractament de la relació entre la percepció social de l'escenari territorial i la formació d'identitats nacionals perifèriques en l'Espanya contemporània, Joan Nogué il·lustra l'apropiació efectuada per la burgesia barcelonina de tombant de segle XIX a XX d'alguns dels tòpics territorials, o nacionalistes, més coneguts, amb especial èmfasi en la muntanya (Montserrat, Montseny, Núria, Canigó, etc.) en Paisaje, identidad nacional y sociedad civil en la Cataluña contemporánea [41-58]. Procura, en primer lloc, elements de reflexió sobre aquelles relacions indemostrables entre paisatges i identitats nacionals a qualsevol dimensió d'àmbit i, en segon lloc, considera tema d'estudi prioritari i urgent esbrinar els indrets esquivats per la burgesia barcelonina en la seva particular construcció nacional, "porque hay que admitir que todas ellas, en tanto que representaciones sociales del paisaje, tenían la misma legitimidad social. Me parece que éste es uno de los temas de investigación más interesantes de la