Amb aquest aspecte també està d’acord M. Boada, que diu que s’han de fomentar les activitats productives sostenibles i integrades en els sistemes naturals i que cal trobar la manera de monetitzar les economies externes a partir dels avantatges socials que reporten els boscos a la societat catalana, uns avantatges que no s6n valorats fins ara. Tanmateix, el problema vindrà (i és el que de fet cal resoldre), quan les activitats productives sostenibles no siguin rendibles, tot i que, malauradament, sovint, avui per avui, ho són. Aquest autor és dels pocs que aporta una proposta concreta per a la solució del problema: la de socialitzar les despeses produïdes per tal de socialitzar els beneficis dels boscos.

Finalment, cal esmentar que J. M. Panareda diu que la problemàtica no és conservar els boscos, sinó fer-los més productius, opinió amb la qual coincideix J. Rovira, quan diu que el problema no és conservar el bosc, sinó gestionar-lo, ja que el bosc pot ser rendible, i recorda que, si qui contamina paga, qui descontamina potser hauria de cobrar... [Lluís Vilar Sais, Grup de recerca de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona]