A les jornades s’ha dit, com en l’article de Xavier Mateu, que és desig de l’administració que la política de boscos i la de prevenció d’incendis vagin lligades, però com en la resta de la problemàtica forestal de casa nostra encara s’han de concretar moltes coses, com ara com, quan i on caldria fer una reducció sensible de matèria combustible. De fet, ni tan sols sabem amb certesa si donaria bons resultats arreu o només en alguns llocs, ja que fins ara ni tan sols s’han pogut dur a terme les accions programades a les 31 grans àrees denominades perímetres de protecció prioritària (PPP). Dins mateix de Catalunya es fa difícil trobar el terme mitjà, ja que en algunes comarques hi ha massa incendis recurrents i en d’altres massa pocs, i s’acumula molta biomassa que més tard o aviat provocarà un d’aquests grans incendis de difícil control.

Tot plegat va lligat a la necessitat de recuperar el boscatge que abans hi havia als nostres paisatges agroforestals (segons idea d’E. Rojas), si bé un altre cop no es concreta com s’ha de fer, quants diners s’hi ha d’invertir i, encara pitjor, falta valorar atentament si només es fa en una petita part

del territori, quina utilitat tindrà, o si seran ben invertits els diners en funció dels resultats obtinguts. Retrobem aquesta manca de concreció quan es recomana incorporar en el marc normatiu que l’explotació dels recursos naturals vagi lligat a les activitats terciàries, una idea que tots els ponents, inclosa l’administració, veuen encertada. Falten, però, propostes concretes per poder assolir aquest objectiu el més aviat possible. Així, Maluquer creu que la gestió forestal no serà rendible si només tenim en compte els productes tradicionals, i és partidari que els beneficis que la societat obté del bosc (paisatge, aire pur, aigua, lleure, bolets...) reverteixin en la seva gestió, però tampoc no ens diu com es pot materialitzar aquesta proposta.

És una idea que de nou debaten M. Palahí i J. A. Bonet, els quals donen una extensa relació de quins són els productes, béns i serveis que generen els boscos, però tampoc no aporten propostes de com fer que tots aquests productes reverteixin econòmicament en els seus propietaris ja que, segons ells, encara cal fer una relació del conjunt de productes per poder dissenyar polítiques i models de gestió adequats.