El cicle de conferències temàtiques sobre els boscos a Catalunya (1), el llibre de les quals teniu a les mans, es proposà com a objectiu donar a conèixer com es tracten els boscos de Catalunya segons el punt de vista dels gestors forestals, dels industrials, dels estudiosos i dels gestors del territori, així com donar una visió de quina ha estat l’evolució de les masses forestals al llarg de la història i obrir un debat de quin ha de ser el model del futur. Bo serà d’entrada fer una breu introducció per emmarcar la situació del problema i exposar els principals temes que es tracten en la present obra.

Els boscos han constituït un recurs natural bàsic per al desenvolupament de les civilitzacions i dels grans imperis. Ja al s. III abans de Crist, l’eterna rivalitat entre grecs i perses, que va acabar amb la derrota de rei Darios per Alexandre el Gran, es creu que tenia com a objectiu no només controlar la ruta de mercaderies que venien de l’Orient, sinó també dominar i, per tant, explotar els extensos boscos de les muntanyes d’allò que actualment és el Líban i Síria, senyal

inequívoc de la manca de fusta que ja en aquell temps tenia Grècia per culpa de la gran desforestaci6 que s’havia produït.

A més de continuar essent importants en la dinàmica general de la biosfera, actualment els boscos ens proporcionen fusta i d’altres productes encara indispensables per a la nostra vida. Però ara també són uns espais d’esbarjo per a la societat urbana que vol passar estones de lleure en un territori boscós, i com que la població augmenta contínuament, els boscos cada vegada es faran més necessaris per al lleure. Tot i els aspectes positius que té aquest fet, també comporta problemes derivats de la manca de legislació que reguli l’accés al bosc per al lleure, reflex, al capdavall, de la poca sensibilització de la societat envers el problema.

Per evitar confusions (i així també ho van entendre tots els ponents), hom anomena bosc aquella comunitat vegetal complexa on dominen els arbres, sota dels quals viuen també tot un seguit de plantes llenyoses (arbusts i mates) i d’herbes que creixen bé sota l’ombra de les espècies arbòries. Entès així un bosc, el podem separar clarament d’una arbreda, com ara d’una plantació d’arbres de ribera, de les plantacions d’arbres de Nadal o de les plantacions de pins fetes en antics conreus. Això no treu, lògicament, que