vol amb aquests punts de vista és demanar més recursos de l’administració per al món forestal i el món rural en general. És una cosa del tot lícita i segurament encertada, però crec que per poder fer-ho possible primer s’han de concretar les propostes d’ajut, amb objectius a llarg termini, i cal concretar com han de revertir econòmicament les funcions de lleure del bosc als seus propietaris. Curiosament tothom en parla, però ni l’administració, ni els tècnics ni els propietaris posen damunt la taula propostes concretes, segurament perquè els diferents partits polítics no tenen com a objectiu prioritari destinar gaires recursos al món forestal i la nostra societat no està encara preparada per al control de l’accés al bosc.

Enllaçant amb el debat anterior és especialment interessant la comunicació d’en Martí Boada, a partir de la qual ens farem un idea clara de com han anat canviant els boscos a casa nostra al llarg de la història. Val la pena recordar en aquest sentit que ningú no sap amb exactitud com eren antigament els nostres boscos. Tan sols tenim dades certes a partir de la segona meitat del s. XIX, i sembla com a mínim agosarat pensar que l’estat òptim ha de ser el que tenien en el

centenar d’anys compresos fins la segona meitat del s. XX. Molts dels punts de vista que s’expressen actualment sobre l’estat dels boscos i com haurien de ser no tenen en compte aquest fet, i donen per segur que l’òptim ha de ser tenir boscos com els que hi havia fa uns cinquanta o vuitanta anys enrere.