si aquestes plantacions d’arbres no són llaurades hi acabin creixent herbes i arbusts entremig i amb el pas dels anys no puguin esdevenir un bosc. Els boscos, doncs, són sistemes complexos, i per això solen ser llocs amb una elevada biodiversitat; els diversos estrats que contenen permeten interaccions i relacions complexes, i per això hi poden viure-hi un nombre més elevat d’espècies animals que no pas a les comunitats arbustives i herbàcies.

En un bosc els arbres tenen un paper molt important, ja que són els responsables de captar els nutrients del sò1 i portar-los fins a les seves capçades, on els transformen en fulles i fusta, és a dir, en matèria viva (mitjançant el procés de la fotosíntesi i amb l’ajuda de la llum i l’anhídrid carbònic que capten de l’atmosfera). D’aquesta manera els animals poden aprofitar unes substàncies que quedaven fora del seu abast, i per això un bosc té una estructura més complexa i un poblament més divers (és un paper que en el mar fan els corrents marins en portar fins a la superfície els nutrients que s’havien anat dipositant als fons marins, i allà on els corrents són més importants es pesca més quantitat de peix). Els arbres, doncs, són l’eix

principal del flux de matèria i energia que circula per l’ecosistema forestal. Això no vol dir, és clar, que les comunitats arbustives i herbàcies no siguin importants ecològicament, ans al contrari, les espècies animals i vegetals que hi viuen (o els animals que comparteixen el seu habitat vital entre el bosc i les zones obertes) no ho poden fer sota l’ombra intensa dels arbres, i per això un territori donat és més divers si hi ha un mosaic de boscos i de zones obertes.

Totes les comunicacions ens donen les xifres de bosc que hi ha actualment a Catalunya per demostrar que som un país clarament forestal. Tanmateix, només a la conferència de F. Rodà i a la de Carlos Gràcia i J. J. Ibáñez hi trobareu dades certes i contrastades, gràcies a les quals es pot dir que la superfície de bosc a Catalunya no seria pas del 60 %, com es diu sovint, sinó d’un 38 %, xifra no tan allunyada de la d’altres països europeus veïns. Als esmentats escrits també trobareu nombroses dades sobre la composició i estructura dels boscos del Principat, així com el nombre d’arbres, de manera que es pot dir que a Catalunya hi hauria uns 200 arbres per habitant. Un 60 % dels arbres són coníferes, però l’arbre més nombrós (un 30 %) és