l’alzina. El gran nombre d’espècies diferents que es fan als nostres boscos (prop d’un centenar) no amaga que només 13 d’elles ja signifiquen el 90 %. Els nostres boscos són majoritàriament joves, i no n’hi ha en llocs planers, la qual cosa en limita fortament la producció. La manca de boscos a les zones planeres fa que hi hagi alguns tipus de bosc de plana i alguns tipus de bosc de ribera que queden poc representats a les zones protegides, per la qual cosa seria molt important protegir els darrers testimonis que encara queden a les planes del Vallès i de la Selva.

Un altre aspecte recurrent en molts dels escrits és l’afirmació que és dolent deixar d’explotar un bosc (sobretot si havia estat explotat), ja que això inicia un procés de deteriorament, fa que augmentin les plagues i el perill d’incendi, es qualifica d’ecològicament i paisatgísticament de ruïnós i es diu que l’abandonament és un càstig per al bosc. Fins i tot s’afirma que el problema no és conservar el bosc, sinó gestionar-lo i que la societat terciària no sap què fer amb els boscos. Cap d’aquestes afirmacions no és argumentada tècnicament, i es dóna per suposat que els boscos són una comunitat que no pot evolucionar en absència

d’activitat humana. Malgrat l’esperit constructiu d’aquests punts de vista, enunciats sense matisacions ni argumentacions tenen el perill de fer pensar als polítics i a la societat que el problema forestal té solucions senzilles.

Si bé és veritat que per a ser més productiu un bosc ha de ser menat convenientment, no és pas cert del tot que els boscos no explotats no compleixin d’altres funcions. En alguns casos pot ser que augmenti el perill de plagues, però en molts d’altres no i, en general, les plagues sempre són més fortes a les explotacions monospecífiques que no pas als boscos naturals. Pel que fa a l’augment del perill d’incendi, cal tenir en compte que a casa nostra sempre és alt a l’estiu, i valdria la pena recordar que l’any 1928 n’hi va haver un que va cremar totes les Gavarres, just en un període on el bosc del massís era intensament explotat, com mai ho devia haver estat i com mai més ho serà en un futur. La lluita contra el foc és molt complexa i no pot tenir només com a eix central tenir els boscos ”nets”.

Tampoc no s’argumenta convenientment l’obligació que suposadament tindria la societat de fer alguna cosa del bosc, de manera que hom acaba pensant que el que es