Els dos textos següents ens faciliten una perfecta i minuciosa radiografia de l'estructura territorial del País Valencià. Per una banda, Julia Salom i Elisabeth Delios, geògrafes de la Universitat de València detallen les diverses aplicacions efectuades en aquella autonomia amb la mobilitat laboral com a criteri de delimitació territorial: centralitat, cohesió i mercats de treball. L'anàlisi dels resultats els facilita la identificació d'estructures territorials actuals a partir d'una variable única i, al mateix temps, aconseguir delimitacions alternatives a la dels límits municipals que integren la dimensió real del fenomen urbà. Per altra banda, el ponent següent, José Ma. Casado, economista de la Universitat d'Alacant, efectua una anàlisi detallada de la diversitat dels mercats laborals locals del País Valencià, delimitació basada en el flux diari de treballadors, amb l'objectiu d'observar els fenòmens laborals en tota la seva amplitud i en relació amb l'espai on s'ubiquen.

La ponència següent, a càrrec de Tomás Cortizo, geògraf de la Universitat d'Oviedo, analitza l'evolució i consolidació de l'espai urbà, latent i ocult alhora, d'Astúries, mitjançant l'estudi dels moviments pendulars, revelant els problemes incipients derivats d'una gestió i planificació del territori equivocada davant la forta difusió del fenomen urbà.

Seguidament, el geògraf José Ma. Feria de la Universitat de Huelva, discorre sobre els criteris de delimitació d'àrees urbanes --àrees metropolitanes-- , i qüestiona els models apriorístics emprats per a identificar fenòmens urbans. La crítica va dirigida contra la generalització de la qual abusen aquests models en obviar les particularitats dels diversos contextos territorials a Espanya.

En la darrera comunicació, el sociòleg Joaquín Susino de la Universitat de Granada planteja, en clau d'estudi i definició de noves formes d'organització territorial, la necessitat d'aprofundir en el sistema complex de relacions que connecta la mobilitat quotidiana a causa de treball amb la mobilitat residencial.

Aquest és el contingut del llibre. Però no ho és pas del seminari sencer atès que les intervencions dels participants, prou nombroses i interessants, no han estat transcrites. Tant les ponències com les intervencions en els debats posaren de relleu una bona colla de reptes de futur, més nombrosos encara en profunditzar en el tema, i deixaren sobre la mesa la possibilitat d'arribar al desenvolupament d'una metodologia única per a la delimitació territorial dels fenòmens urbans. Potser, més que no pas de la possibilitat s'hauria de parlar de la necessitat de consensuar la metodologia davant dels problemes creixents derivats del desajust entre funcionalitat i àmbits de decisió a la manera com ho il·lustra el geògraf Oriol Nel·lo:

Versió catalana de P. Alegre (2006)