El cicle de conferències al qual aquesta publicació fa referència podia haver adoptat un títol força més original, sens dubte. No podia ser més simple, més senzill: LA CIUTAT. Si no el vaig adjectivar, va ser perquè, premeditadament, no hi volia introduir cap matís, cap biaix que condicionés una determinada manera de veure i d'entendre la ciutat. Al contrari: aspirava a convertir aquell cicle en un observatori obert, lliure, interdisciplinari, desacomplexat, sobre la ciutat contemporània. Per això hi vaig convidar figures de primera línia procedents del camp de la Filosofia, de la Història, de les teories literària i artística, de l'Arquitectura, de l'Urbanisme i de la Geografia, perquè aportessin, amb esperit crític i voluntat d'innovació teòrica, el millor de les seves especialitats a l'hora d'interpretar l'essència i la raó de ser de la ciutat, un fenomen que es perfila com un dels fets geogràfics més dinàmics, apassionants i contradictoris d'aquestes acaballes de dècada, de segle i de mil·leni.

Vist ara retrospectivament, un cop acabades les sessions, la valoració no pot ser més positiva. Del 8 de maig al 6 de juny de 1996 varen passar per les aules de La Mercè un llarg estol de grans pensadors que ens ajudaren a aconseguir el que ens proposàvem: reflexionar obertament, sense limitacions de cap tipus, sobre el sentit de la ciutat contemporània. I això és prou important perquè entendre la ciutat d'avui equival a entendre el món que ens envolta.

En efecte, amb els seus detalls quotidians, amb la seva multiplicitat d'històries, de cultures, de veus, de territoris i d'espais socials, amb la seva elaborada evidència de tendències globals i de distincions locals, la ciutat, com a lloc imaginari o com a lloc real, esdevé una metàfora excel·lent per entendre la complexitat cada cop més gran del món contemporani. La ciutat, espai multiforme i heterogeni, ens suggereix un desordre creatiu i a voltes calculat, una confusió instructiva, una finestra oberta a la imaginació i al futur.