oblidem que no és només el passat sinó també les expectatives de futur el que dóna sentit al present. Ho deia ben clar l'arquitecte xilè Alfredo Rodríguez: Solamente los enamorados de la ciudad deberían intervenir en ella. Aquesta frase expressa en poques paraules el ressorgiment d'un pensament de la ciutat que reivindica l'afectivitat com a mètode de coneixement, la sensibilitat com a política i el somni de la ciutat cordial com a projecte. Pensament que ve materialitzat en la publicació recent de llibres com La ciutat del desig, Els cossos a la ciutat, Civilització urbana o barbàrie, La ciutat sostenible, L'amor de les ciutats, i molts d'altres que tenen en comú el fet d'unir la visió critica de la ciutat a una proposta amorosa, basada, en paraules del geògraf i urbanista Jordi Borja, en la capacitat de raonar a partir de la sensibilitat, en la reivindicació d'una ciutat-casa que no sigui contradictòria amb la ciutat-global (la ciutat-món), en la reivindicació d'una ciutat que ens aculli, ens protegeixi i ens permeti exercir el dret a la tendresa.

El llibre que teniu a les mans s'estructura en funció del cicle de conferències abans esmentat. El fil conductor és, per tant, el mateix que guiava el cicle. L'obren dos capítols introductoris de reflexió general: un, signat pel qui escriu aquestes paraules, amb el títol Dilemes i contradiccions a l'entorn d'un concepte ambigu; l'altre (El sentit de la ciutat) és obra de Joaquim Nadal. A continuació us trobareu amb La ciutat: herència activa, una breu reflexió històrica i alhora prospectiva de l'historiador Albert Garcia Espuche. Eduard Bru, arquitecte, medita tot seguit sobre Les noves condicions del projecte de ciutat: el buit, la distància i la grandària, mentre que el geògraf Oriol Nel·lo, des d'una perspectiva territorial més àmplia, disserta sobre La ciutat il·limitada i la ciutat futura. Tot seguit, Josep Ramoneda, a Una idea filosòfica de ciutat, ens demostra que si la filosofia és un fenomen urbà, la ciutat és sense cap mena de dubte un fenomen de rellevància filosòfica. L'expressió literària de la ciutat, fonamental en la literatura narrativa occidental, és analitzada per Jordi Llovet a Literatura i ciutat: del mite al dialogisme.