Ara bé, curiosament, els autors de Penser la ville, un text recent i molt interessant sobre la ciutat, arriben a dues conclusions, ambdues fortament preocupants, si realment són del tot certes. La primera conclusió és que la ciutat va malament, tant la del Primer Món com la del Tercer Món, encara que sigui per causes diferents i amb efectes divergents. Unes han perdut urbanitat i democràcia, les altres creixen frenèticament, sense sentit de la mesura. Els remeis als problemes de la ciutat no serien més que solucions parcials, solucions tècniques, pedaços, en definitiva.

Segona conclusió, relacionada amb la primera: davant l'espectacle d'aquesta multiplicitat de disfuncions urbanes, el pensament sobre la ciutat s'hauria embajanit, s'hauria paralitzat, la qual cosa, de retruc, empitjoraria la crisi urbana. La sociologia contemporània --diuen els autors-- repeteix una i altra vegada les velles teories i si en alguna cosa ha avançat és en la recollida de dades i en l'afinament de les enquestes, la qual cosa implica un balanç ben miserable.

La feblesa del pensament econòmic és tant o més cridanera encara. Els escrits teòrics d'arquitectes i urbanistes sovint no són més que simples productes ideològics, autojustificacions més o menys sofisticades d'un pensament eixut. En la politicologia contemporània la ciutat té una presència marginal al costat de la dimensió regional, nacional o internacional. L'ecologia continua entossudida a concebre la ciutat, simplement, com el lloc i la causa principal de l'excés de consum i de la malversació energètica. Si, per definició, small is beautiful, la gran ciutat no pot ser més que condemnada. Fins i tot el pensament filosòfic --afirmen els autors del llibre més amunt esmentat-- hauria negligit la ciutat i no hauria estat capaç de generar conceptes gaire diferents dels generats en la sociologia o en la psicosociologia.

Ho dic d'entrada: jo sóc dels que pensen que el panorama no és tan pessimista com ens el pinten els autors de Penser la ville. Ni la crisi urbana és tan profunda, ni les solucions adoptades són simples pedaços, ni el