característics de la ciutat actual, però la mobilitat laboral és l'únic paràmetre del qual es disposa de dades homogènies per a tot el territori --recollida en els Censos de Població-- i amb una profunditat històrica prou escaient.

De la constatació d'aquest salt escalar, han estat efectuats una munió d'estudis que intenten mesurar l'extensió d'aquesta nova ciutat, la majoria dels quals presenten, com acabem de dir, la mobilitat laboral com a criteri principal delimitador. La metodologia de treball clàssica és la de les Àrees Estandard Estadístiques Metropolitanes (Standard Metropolitan Statistical Areas, SMSA), aplicada a Nordamèrica, basada en criteris de dimensions demogràfiques i d'integració metropolitana a partir de la mobilitat laboral. També són modèlics els treballs de definició d'Àrees Estandard Metropolitanes de Mercat de Treball (Standard Metropolitan Labour Areas, SMLA) al Regne Unit. D'entre els autors d'estudis en aquest domini cal citar P. Chesire i D. Hay, P.Hall i M. Smart, com els més destacats.

Fruit d'aquestes reflexions, un grup de recerca constituït a la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona treballa en les temàtiques de definició d'àrea urbana i

estructura territorial en base a la mobilitat laboral des de l'any 1991 per l'aplicació d'un model territorial que determina la nova dimensió de la ciutat. Actualment, aquest grup de recerca, dirigit per Mita Castañer, i del qual formen part els geògrafs Rosa Ma. Fraguell, Isabel Salamaña, Rafel Llussà, Joan Vicente, Obdúlia Gutiérrez, Gemma Boix, José Antonio Donaire i Lluís Mundet, porta a terme el projecte "La mobilitat laboral com a paràmetre per a la delimitació d'àrees de cohesió a Catalunya, 1981-1996", finançat per la DGES des de 1997, a la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. A més a més del projecte esmentat, han efectuat diverses publicacions entre les quals volem destacar les següents: L'àrea urbana de Girona: un espai per al futur (1996), Cohesió, centralitat i àrees funcionals a Catalunya, 1986 (1991), Evolució i comparació de les àrees de cohesió a Catalunya, 1981-1986-1991 (1993) i Els mercats de treball a Catalunya, 1981-1986-1991 (1995).

El projecte s'aplica, d'antuvi, a la definició de les àrees urbanes (any 1996) a partir de l'ús dels fluxos de mobilitat laboral obligada com a criteri delimitador principal. L'equip investigador ja havia aplicat la metodologia, la del model d'àrees de cohesió, en treballs antecedents. Els resultats atesos amb les