especialistes en la projectació en el pas de l'Antic Règim a l'Estat liberal i en la mida com tiraren l'aigua al seu molí pel que fa a les competències llurs en l'empresa de sobreposar les noves infraestructures (carreteres, ferrocarrils, canals, etc.) en el territori. Una comesa que l'Estat reservà ben aviat als enginyers de camins, puntes de llança del jacobinisme hispànic, alhora que limitava les tasques dels arquitectes, més donats a valorar les singularitats dels territoris, a l'agençament de l'aparador urbà. Sagarra, per a arrodonir el discurs, deixa caure el teló presentista en afirmar que, avui, per estar "una gran part de Catalunya coberta d'infraestructures (...) també és un moment per a reconsiderar l'estructura professional dels que s'han de preocupar del territori: arquitectes, enginyers, agrònoms, tècnics forestals, paisatgístics o urbanistes" [200]. Una selecció, en efecte, que encara pot posar més llenya al foc encès durant els anys trenta del segle dinou.

La darrera part del programa del curs abordà La política en les trajectòries de diversos personatges clau. Borja de Riquer i Permanyer sintetitza l´"Acció política dels conservadors liberals catalans. De Martí d'Eixalà a Duran i Bas" [201-215], mentre que Joan Palomas ho fa d'un personatge prou singular en "Els liberals reformistes: Víctor Balaguer" [217-239]. Finalment, Pere Gabriel contextualitza les "Cultures polítiques republicanes del vuit-cents: insurrecció, democràcia i federalisme" [239-254]. Precisament, la rememoració de l’imaginari insurreccional dels republicans, a través dels seus himnes, cançons i semblances heroiques dels capdavanters, us oferirà mostres prou interessants de la cruïlla d’actituds en un temps de canvi exposada al llarg d’aquest llibre d’oportunitat i valor innegable. [pau alegre]