burgesa, atès com la derrota dels liberals progressistes, en les seves modalitats republicana, federalista i radical, hauria de contemplar-se com el resultat més significat de les turbulències, no pas la pretesa derrota de la reacció absolutista carlina. La problemàtica de l'encaix de la societat catalana en l'estat-nació, decantat, sense treva ni pausa, en els cinquanta anys que van de 1812 fins a 1862, la situa en els termes exposats, de fa anys, per Josep Ma. Fradera en la seva coneguda tesi de doble patriotisme. Finalment, dóna uns apunts sobre la relació de les dones, una de les facetes de la 'confrontació larvada i soterrada' de tostemps.

L'esclat de les organitzacions obreres durant el Sexenni Democràtic (1868-1873) no es generà pas de cop i volta. En aquest cas, la confrontació 'larvada i soterrada' també s'arrossegava de temps enrere. Més concretament, les grans opcions estratègiques de la classe obrera, com és ara l'apoliticisme, la participació política, l'acció sindical o el cooperativisme, evidenciades a partir de les grans assemblees de 1870, s'havien covat des dels anys quaranta amb el desenllaç repressiu prou conegut. En "Ideologia, política i llenguatge de classes en

el primer sindicalisme, 1840-1870" [35-49], Genís Barnosell analitza la ideologia elaborada pel sindicalisme entre 1840 i 1856 i aspectes diversos de les relacions entre sindicalisme i política i, especialment, l'elaboració d'un llenguatge de classes, tema sobre el qual ha reincidit la recerca posterior de Barnosell.

Ja a les acaballes del període repassat durant el curs, Albert Garcia Balañà revisa les actituds dels obrers d'un sector de la producció tan important com era el de la filatura del cotó. Ben diversament al que succeí a Anglaterra, aquí no pogué tirar endavant el lideratge sindical de l'aristocràcia obrera identificada en els filadors a preu fet. L'automatització de la maquinària, la pressió patronal i l'immobilisme estatal en matèria laboral comportà la seva extinció en ‘benefici’ de dones i nens. Es liquidaven així els projectes pactistes dels filadors en el marc de la societat de "Les Tres Classes de Vapor". Ho explica, sobretot, en l’apartat titulat "Treball i política a la Barcelona fabril: els filadors de cotó, de la força a la feblesa", segona part del text encapçalat amb el títol "Indústria i ordre social: una lectura política del treball cotoner a la Barcelona del segle XIX" [51-73].