El llibre aplega els textos de les conferències pronunciades al llarg d'un curs monogràfic sobre el segle XIX català promogut pel Seminari d'Història de Barcelona de l'Arxiu Històric de la Ciutat i dirigit pel professor Josep Ma. Fradera de la Universitat Pompeu Fabra. El programa del curs, que es desenvolupà entre octubre de 2000 i febrer de 2001, s'estructurà en quatre parts sota el títol general que porta l'aplec que ara ressenyo. Faré esment als epígrafs dels quatre àmbits per a ordenar el resum i comentari, si escau, de les aportacions dels tretze historiadors.

La primera part, eminentment introductòria, Context històric, inclou quatre aportacions. L'objecte primordial que s'hi va tractar fou la problemàtica historiogràfica que aquesta etapa crucial té plantejada: el de la revolució econòmica i política sobre el gran procés de canvi desballestat a mitjan segle XIX amb les corresponents tensions socials en el rerefons.

Josep Ma. Fradera exposa les coordenades en les quals se situen les intervencions ulteriors en "La Catalunya liberal: elements per una reinterpretació" [7-17]. Fradera insisteix en la necessitat d'ampliar el model interpretatiu més influent de les últimes dècades sobre Catalunya, és a dir el que posà

dempeus Jaume Vicens Vives a Industrials i polítics del segle XX fa quaranta anys llargs. "Vicens bastí del no-res, en aquell llibre pioner, un model articulat al voltant d'una perillosa equació, molt pròpia de la seva època que es podria esquematitzar de la manera següent: una relació massa directa entre indústria, progrés i emergència del regionalisme" [7-8] Un model explicatiu, que segons Fradera, ha estat enriquit per la recerca historiogràfica durant els darrers vint-i-cinc anys fins al punt de rebaixar-li significativament el caràcter lineal, fatalista, que posseïa. Les aportacions del curs s'entrellacen en aquest nou espai d'estudi "de la complexitat i integració de plans, en política i en cultura. En efecte: com integrar tots els moments de conflicte obert com aquells altres de confrontació larvada i soterrada" [16]

Del gran conflicte obert des de 1835 fins a 1843, en una mar de fons molt agitada, Anna Maria Garcia Rovira n'ofereix reflexos interpretatius en el "Significat de la revolució liberal" [19-34]. Així, de manera general, i a remolc dels vint-i-cinc anys de reflexió historiogràfica al•ludits per Fradera, Garcia assenyala i comenta la correspondència entre la crisi de l'Antic Règim i l'eclosió del nou ordre de liberal. No pas, és clar, de revolució