historiador del dret Josep Sarrion analitza l'organització político-administrativa de Catalunya, la comunitat que té major tradició i formes de govern territorial, amb un èmfasi especial en la distribució de l'administració pública. En el segon capítol, els geògrafs Juan Piqueras i Joan C. Membrado presenten l'organització político-administrativa del País Valencià, L'administració del territori: el País Valencià [160-186], amb una visió històrica i abordant el problema de la comarcalització valenciana. Finalment, en el tercer capítol, L'administració del territori: Andorra [187-198], la geògrafa Ma. Jesús Lluelles detalla l'organització de l'administració andorrana, amb atenció especial als serveis públics i parapúblics.

La quarta part es dedica a la presentació de dos dels elements culturals més importants a l'hora de definir un territori i una comunitat: la llengua i la cultura popular. El primer capítol, Una aproximació cultural: la llengua [200-248] escrit pels filòlegs Juli Moll i Roser Pubill estudia la llengua catalana, el seu origen i filiació, la seva estructura, el lèxic, les seves varietats dialectals i l'onomàstica i la

toponímia dels Països Catalans: Una aproximació cultural: la toponomàstica [249-275]. El segon capítol, Una aproximació cultural: la cultura popular. La vida quotidiana; el cicle festiu [276-340], fet per l'antropòloga Dolors Llopart, analitza la cultura popular, sobretot en els aspectes més lligats a la vida quotidiana, i també el cicle festiu i la seva translació en l'organització dels menjars.

Finalment, la cinquena part, com sempre, és escrita pel crític literari Isidor Cònsul i presenta una anàlisi de les visions que des de la literatura s'han fet sobre els catalans, des de fora i des de dins.

La bibliografia genèrica tanca el text del volum, que és acompanyat d'un aparat gràfic important, en aquest cas compost, sobretot, d'il·lustracions fotogràfiques.

Aquest darrer volum inclou, també, l'índex general de l'obra, que es presenta diferenciat en tres parts: un índex dels topònims dels Països Catalans, un índex dels exotopònims i