Darrere d'aquest títol hi ha el resultat d'una recerca sistemàtica sobre la vida i l'obra de Jordi Sabater Pi. Els antecedents de la tasca es remunten a l'any 1997 quan els autors ens vam posar en contacte amb ell arran de la recerca titulada L'home i el territori. Un temps després, el mateix doctor Sabater ens va suggerir la possibilitat d'emprendre la reconstrucció detallada del seu itinerari vital. Ens hi vam posar el gener del 2000 i l'hem continuada, sense discontinuïtats remarcables, des d'aquesta data fins ara.

A la pràctica, Okorobikó no es pot considerar una biografia en el sentit convencional o acadèmic del terme. No dubtem que, en el futur, hi haurà iniciatives orientades a la reconstrucció documentada de la seva trajectòria, a partir d'una anàlisi detallada de la seva obra i del seu arxiu personal. Nosaltres, en aquest moment, hem optat per recollir essencialment la seva «memòria viva», el seu testimoni directe, conscients que la seva vida conté episodis excepcionals que mai no han estat fixats en un paper, i que, fora del seu cercle més íntim,

són pràcticament desconeguts. Per això hem fonamentat aquest treball en la cinquantena de converses que hem mantingut amb ell, i que han tingut com a escenari els seus punts de referència més habituals: el domicili de Barcelona, el despatx universitari al campus de la Vall d'Hebron i l'apartament de Jaca, recer pirinenc per a les èpoques de vacances. I a manera de complement de les nostres converses, hem buscat altres fonts d'informació i de documentació. En aquest sentit ens ha estat molt útil poder parlar amb persones que han estat properes, en un moment o un altre, al professor Sabater i també accedir al seu arxiu personal – avui, cedit en dipòsit a la Universitat de Barcelona. D'una manera especial, entre aquestes persones, hem de fer esment d'Oriol Sabater, Neus Petreñas, Montserrat Colell, Concepció Carreras i Carme Fauria.

Creiem que Jordi Sabater Pi és un personatge que s'ha de situar, des d'una perspectiva «històrica», a cavall de tres segles. D'una banda, com a científic de camp, el seu perfil s'ajusta d'una manera molt precisa a allò que